Indicaciones de la ozonoterapia

Abstract

Objetivo: Analizar y sintetizar la evidencia científica sobre la eficacia y la seguridad de la ozonoterapia en el tratamiento de las patologías musculoesqueléticas. Metodología: Se ha realizado una revisión sistemática de la evidencia científica (RSEC) en las principales bases de datos bibliográficas (MEDLINE, SCOPUS, ISI Web of Knowledge, OVID EMB y UK CRD Databases) desde 2006 y hasta marzo de 2013 para localizar guías de práctica clínica (GCP), RSEC, metaanálisis y estudios experimentales (ensayos clínicos aleatorizados o no) con grupo de comparación. Se definió como población de estudio a pacientes mayores de 18 años con diagnóstico de algún tipo de patología musculoesquelética. Se comparó el uso del ozono de manera aislada o en combinación, con placebo u otra intervención. Las variables de resultado generales fueron los cambios morfológicos, cambios en los síntomas y signos principales de la patología en cuestión, cambios en la funcionalidad, cambios en la calidad de vida, satisfacción del paciente y efectos adversos. La valoración de la calidad metodológica de las publicaciones identificadas se realizó según los criterios y los niveles de evidencia de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). Los datos extraídos se sintetizaron de manera narrativa y se presentaron en tablas de evidencia. Resultados: Se seleccionaron 24 publicaciones, de las cuales 3 valoran la eficacia/efectividad de la ozonoterapia (1 metaanálisis y 2 estudios experimentales con grupo control), 6 evalúan la eficacia/efectividad y la seguridad de manera conjunta (1 metaanálisis y 5 estudios experimentales con grupo de comparación) y 15 estudios hacen referencia a la seguridad (15 series de casos). La calidad metodológica de la mayor parte de los estudios se consideró baja. La gran mayoría de los estudios incluidos para evaluar eficacia/efectividad de la ozonoterapia analiza pacientes diagnosticados de hernias de disco. De manera general, esta terapia presenta mejores resultados que los tratamientos de control como las inyecciones de esteroides, las inyecciones de antiinflamatorios no esteroideos o el tratamiento conservador con analgésicos y reposo relativo; pero no así si se compara con la discectomía. De manera específica, la mejoría descrita con la ozonoterapia se basa, fundamentalmente, en el alivio del dolor y la mejoría de la discapacidad funcional. El tratamiento que parece presentar mejores resultados es la combinación de inyecciones de O2-O3 a nivel intradiscal en combinación con radiofrecuencia, en pacientes con dolor radicular agudo con evidencia en una prueba de imagen de hernia discal contenida. Para la evaluación de la seguridad de la ozonoterapia, además de las hernias discales, también se obtuvieron estudios que incluían otras patologías musculoesqueléticas. No se han observado complicaciones extremadamente graves. El efecto adverso más comúnmente descrito es la cefalea transitoria, seguido del dolor en la zona de punción. Conclusiones: La ozonoterapia combinada con radiofrecuencia parece ser eficaz en pacientes con dolor lumbar secundario a hernia discal, produciendo una mejora del dolor y de la discapacidad funcional. Las complicaciones y los efectos adversos descritos son, en general, de carácter leve y transitorio. A pesar de los resultados descritos en los estudios revisados, la evidencia científica disponible hasta este momento es insuficiente y de baja calidad metodológica como para poder demostrar la efectividad de la ozonoterapia en el tratamiento de la hernia discal, en particular, y de otras patologías musculoesqueléticas, en general.

Objectiu: Analitzar i sintetitzar l'evidència científica sobre l'eficàcia i la seguretat de l'ozonoteràpia en el tractament de les patologies musculoesquelètiques. Metodologia: S'ha realitzat una revisió sistemàtica de l'evidència científica (RSEC) en les principals bases de dades bibliogràfiques (MEDLINE, SCOPUS, ISI Web of Knowledge, OVID EMB i UK CRD Databases) des de 2006 i fins al març de 2013 per localitzar guies de pràctica clínica (GCP), (RSEC, metaanàlisis i estudis experimentals (assajos clínics aleatoritzats o no) amb grup de comparació. Es va definir com a població d'estudi a pacients majors de 18 anys amb diagnòstic d'algun tipus de patologia musculoesquelètica. Es va comparar l'ús de l'ozó de manera aïllada o en combinació, amb placebo o una altra intervenció. Les variables de resultat generals van ser els canvis morfològics, canvis en els símptomes i signes principals de la patologia en qüestió, canvis en la funcionalitat, canvis en la qualitat de vida, satisfacció del pacient i efectes adversos. La valoració de la qualitat metodològica de les publicacions identificades es va realitzar segons els criteris i els nivells d'evidència de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). Les dades extretes es van sintetitzar de manera narrativa i es van presentar en taules d'evidència. Resultats: Es van seleccionar 24 publicacions, de les quals 3 valoren l'eficàcia / efectivitat de l'ozonoteràpia (1 metaanàlisi i 2 estudis experimentals amb grup control), 6 avaluen l'eficàcia / efectivitat i la seguretat de manera conjunta (1 metaanàlisi i 5 estudis experimentals amb grup de comparació) i 15 estudis fan referència a la seguretat (15 sèries de casos). La qualitat metodològica de la major part dels estudis es va considerar baixa. La gran majoria dels estudis inclosos per avaluar eficàcia / efectivitat de l'ozonoteràpia analitza pacients diagnosticats d'hèrnies de disc. De manera general, aquesta teràpia presenta millors resultats que els tractaments de control com les injeccions d'esteroides, les injeccions d'antiinflamatoris no esteroides o el tractament conservador amb analgèsics i repòs relatiu; però no així si es compara amb la discectomia. De manera específica, la millora descrita amb l'ozonoteràpia es basa, fonamentalment, en l'alleujament del dolor i la millora de la discapacitat funcional. El tractament que sembla presentar millors resultats és la combinació d'injeccions d'O2-O3 a nivell intradiscal en combinació amb radiofreqüència, en pacients amb dolor radicular agut amb evidència en una prova d'imatge d'hèrnia discal continguda. Per a l'avaluació de la seguretat de l'ozonoteràpia, a més de les hèrnies discals, també es van obtenir estudis que incloïen altres patologies musculoesquelètiques. No s'han observat complicacions extremadament greus. L'efecte advers més comunament descrit és la cefalea transitòria, seguit del dolor a la zona de punció. Conclusions: L'ozonoteràpia combinada amb radiofreqüència sembla ser eficaç en pacients amb dolor lumbar secundari a hèrnia discal, produint una millora del dolor i de la discapacitat funcional. Les complicacions i els efectes adversos descrits són, en general, de caràcter lleu i transitori. Tot i els resultats descrits en els estudis revisats, l'evidència científica disponible fins aquest moment és insuficient i de baixa qualitat metodològica com per poder demostrar l'efectivitat de l'ozonoteràpia en el tractament de l'hèrnia discal, en particular, i d'altres patologies musculoesquelètiques, en general.

Objetive: Analyse and synthesise scientific evidence concerning the efficiency and safety of ozone therapy in the treatment of musculoskeletal diseases. Methodology: A systematic review was carried out of the scientific evidence (RSEC) in the principal bibliography reference databases (MEDLINE, SCOPUS, ISI Web of Knowledge, OVID EMB and UK CRD Databases) between 2006 and March 2013, to pinpoint clinical practice guidelines (GCP), RSEC, metaanalysis and experimental studies with a comparison group (clinical studies, random or not). The study population was defined as patients over 18 diagnosed with some type of musculoskeletal disease. The use of ozone separately was compared to its use in combination with a placebo or other intervention. The general results’ variables were the morphological changes, changes in the principal symptoms and signs of the pathology in question,changes in functionality, changes in quality of life, patient satisfaction and adverse side effects. The Assessment of the methodological quality of the publications identified was performed according to Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN) criterion and levels of evidence. The data collected was synthesised in a narrative fashion and presented in evidence tables. Results: 24 publications were chosen, 3 of which evaluated the efficiency/effectiveness of ozone therapy (1 meta-analysis and 2 experimental studies with a control group), 6 of which evaluated the efficiency/effectiveness and safety in a joint manner (1 meta-analysis and 5 experimental studies with a comparison group) and 15 studies referenced safety (15 case series). The methodological quality of the majority of the studies was considered to be low. The vast majority of the studies included to assess the efficiency/effectiveness of ozone therapy analysed patients diagnosed with disk herniation; In general, this therapy presents better results than control treatments such as steroid injections, non-steroidal anti-inflammatory injections or conservative treatment with analgesics and partial rest; but this is not the case when compared with discectomy. Specifically, improvements attributed to ozone therapy are based primarily on pain relief and an improvement in functional disability. The treatment which appears to produce the best results involves a combination of intradiscal O2-O3 injections and radiofrequency treatment in patients with acute radicular pain with imaging test evidence of disk herniation. For the evaluation of the safety of ozone therapy, studies were also obtained involving other musculoskeletal diseases, besides disk herniation. No extremely serious complications were observed. The most commonly reported side effect is transient headache, followed by pain at the puncture site. Conclusions: Ozone therapy combined with radiofrequency treatment appears to be effective in patients with secondary back pain to disk herniation, resulting in an improvement in levels of pain and functional disability. The complications and adverse side effects described are, in general, mild and transitory. In spite of the results outlined in the studies reviewed, the scientific evidence available to date is insufficient and of a low methodological quality in that it fails to demonstrate the effectiveness of ozone therapy in the treatment of disk herniation, in particular, and of other musculoskeletal diseases, in general.