Resum
Objectius: L’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor cervical no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat
de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la
patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut.
Metodologia: S’ha utilitzat el mètode Delphi per assolir el consens en un grup de clínics sobre l’adequació de les proves de diagnòstic per imatge. Es van convidar 41 clínics de diverses especialitats (radiòlegs, reumatòlegs, ortopedes, rehabilitadors i metges d’atenció primària) a participar en l’estudi per puntuar de 0 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies de
diagnòstic per imatge en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents en
el nostre context, durant tres rondes consecutives.
Resultats
En el dolor cervical no traumàtic la radiologia simple, la ressonància magnètica i la gammagrafia òssia poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. La tomografia computada no ha estat valorada com a apropiada en cap de les situacions clíniques proposades.
Conclusions: La cervicàlgia aguda simple no complicada no requereix cap tipus de prova de diagnòstic per la imatge. En la resta de situacions clíniques la radiologia simple pot ser pertinent així
com algunes de les altres proves d’imatge avaluades.
Paraules clau
Dolor cervical; Proves; Diagnòstic per la imatge
Citació recomanada
López-Aguilà S, Almazán C, Surís X, Larrosa M, Galimany J. Dolor cervical: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge. Barcelona: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut; 2012.
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/3076Aquest element apareix a les col·leccions següents
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: