Resum
La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), procés proliferatiu benigne de la glàndula prostàtica, és una de les causes més freqüents de símptomes del tracte urinari inferior en homes majors de 40 anys. L’edat és el principal factor de risc per desenvolupar-la.
Les opcions terapèutiques actuals en funció de la gravetat dels símptomes són la conducta expectant, el tractament farmacològic i el tractament quirúrgic. Tot i que hi ha diferents agents disponibles, l’eficàcia absoluta dels medicaments per l’HBP és baixa. Els agents alfa-blocadors tenen un inici d’acció ràpid, milloren la simptomatologia i la taxa de flux urinari, però no redueixen la grandària de la pròstata ni eviten la retenció urinària. Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa es consideren d’elecció en pacients amb pròstates grans (>
30 g). En aquests pacients han mostrat disminuir la incidència de retenció urinària i la necessitat de cirurgia
després d’un ús perllongat. La teràpia combinada entre aquests dos grups de fàrmacs es recomana en pacients amb símptomes moderats-greus, pròstata gran o unes concentracions de prostatic specific antigen (PSA) d’1,5 ng/mL i alt risc de progressió. Els agents anticolinèrgics es consideren una alternativa en pacients amb símptomes principalment irritatius (freqüència, urgència o incontinència). La fitoteràpia i les teràpies alternatives no es recomanen en el tractament de la hiperplàsia benigne de pròstata.
Paraules clau
Hiperplàsia; Pròstata; Alfa-blocadors i inhibidors de l’alfa-5-reductasa
Citació recomanada
Robert L, Diego L. Preguntes més freqüents sobre el tractament farmacològic de la hiperplàsia benigna de pròstata. BIT. 2018 Feb;29(1):1-6.
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/3579Aquest element apareix a les col·leccions següents
- DS - Articles científics [353]
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: