Carfilzomib: en combinació amb lenalidomida i dexametasona o dexametasona sola, per al tractament de pacients adults amb mieloma múltiple que han rebut com a mínim un tractament previ

Abstract

El mieloma múltiple (MM) és un trastorn neoplàsic. Amb els tractaments actuals es considera una condició clínica incurable. Els objectius principals del tractament són allargar la supervivència i mantenir la qualitat de vida mitjançant el control de la malaltia i l’alleujament dels símptomes. Hi ha una necessitat mèdica no coberta de millors tractaments capaços de retardar la progressió de l’MM, atesa l’absència d’un tractament curatiu i que a la llarga els pacients esdevindran refractaris al tractament. L’elecció del tractament en el context de recaiguda depèn de molts paràmetres com l’edat, l’estat funcional, les comorbiditats, el tipus, l’eficàcia i la tolerància del tractament previ, el nombre de línies de tractament prèvies, les opcions de tractament disponibles restants, l’interval des de l’últim tractament i el tipus de recaiguda.

Multiple myeloma (MM) is a neoplastic disorder. With current treatments it is considered an incurable clinical condition. The main goals of the treatment are to prolong survival and maintain the quality of life by controlling the illness and the relief of symptoms. There is a medical need not covered by better treatments capable of delaying the progression of the MM, given the absence of a healing treatment and that in the long run patients will become refractory to treatment. The choice of treatment in the context of relapse depends on many parameters such as age, functional status, comorbidities, type, efficacy and tolerance of previous treatment, number of treatment lines, options Of remaining available treatment, the interval from the last treatment and the type of relapse

El mieloma múltiple (MM) es un trastorno neoplásico. Con los tratamientos actuales se considera una condición clínica incurable. Los objetivos principales del tratamiento son alargar la supervivencia y mantener la calidad de vida mediante el control de la enfermedad y el alivio de los síntomas. Hay una necesidad médica no cubierta de mejores tratamientos capaces de retrasar la progresión de la MM, dada la ausencia de un tratamiento curativo y que a la larga los pacientes serán refractarios al tratamiento. La elección del tratamiento en el contexto de recaída depende de muchos parámetros como la edad, el estado funcional, las comorbilidades, el tipo, la eficacia y la tolerancia del tratamiento previo, el número de líneas de tratamiento previas, las opciones de tratamiento disponibles restantes, el intervalo desde el último tratamiento y el tipo de recaída.