La tuberculosi a Catalunya l’any 2017

Abstract

Introducció. L’objectiu d’aquest article és presentar els resultats preliminars de la vigilància epidemiològica de la tuberculosi (TB) a Catalunya l’any 2017 i valorar-ne l’evolució en els darrers anys. Mètodes i resultats. La vigilància epidemiològica de la TB a Catalunya combina sistemes de vigilància passius i actius. L’any 2017 s’han notificat 1.001 casos de TB (13,2 casos per 100.000 habitants). El 61,6% dels casos són homes i el 38,4%, dones, amb una taxa de 16,6 casos i 10 casos per 100.000 habitants, respectivament. La mitjana d’edat dels malalts ha estat de 44,3 anys, significativament superior en les persones autòctones (49,7 anys) en comparació amb els immigrants (38,3 anys). Els casos pediàtrics representen el 6,3% del total, amb una taxa de 5,3 casos per 100.000 habitants. El 47,7% dels casos de TB han estat immigrants que han presentat una taxa que és més de 4 vegades superior a la de les persones autòctones (35,8 i 8,4 casos per 100.000 habitants, respectivament). La forma més freqüent de presentació de la TB ha estat la pulmonar, observada en el 69,4% dels casos (9,2 casos per 100.000 habitants), dels quals el 41,4% han estat bacil·lífers (3,8 casos per 100.000 habitants). El retard diagnòstic dels casos de TB pulmonar de 2017 ha estat superior al mes (mediana de 47 dies), però ha disminuït significativament a l’observat entre els casos de l’any 2016 (47 i 56 dies de mediana, respectivament). La resistència primària a algun fàrmac antituberculós de primera línia ha estat del 12,4%; a la isoniazida, del 6,6%, i simultàniament a la isoniazida i la rifampicina, del 1%. En el 79,3% dels casos de TB pulmonar es va realitzar un estudi de contactes, proporció inferior a la de 2016, però que ascendeix fins al 88,9% en els casos de TB pulmonar bacil·lífera. El 87,2% dels casos de TB que van iniciar el tractament l’any 2016 el van finalitzar satisfactòriament, proporció superior en dones (88,5%) que en homes (86,4%) i sense diferències significatives entre les persones autòctones i els immigrants. Respecte a l’any 2016, la taxa d’incidència de TB de 2017 ha disminuït només un 0,8%, a causa d’una disminució del 3,4% en les persones autòctones però d’un augment de l’1,4% en els immigrants, mentre que l’any 2016 la reducció observada respecte a la taxa de 2015 va ser del 7%. Conclusions. Tot i els importants avenços realitzats en el control d’aquesta malaltia, la incidència de la TB a Catalunya l’any 2017 mostra una aturada de la davallada observada en els darrers anys. Això posa de manifest la necessitat d’augmentar els esforços per mantenint el compromís polític i tècnic necessari i sumar esforços per controlar i eliminar la TB, identificant i tractant els casos d’infecció tuberculosa latent i, d’aquesta manera, disminuir el reservori de l’agent causal d’aquesta malaltia.

Introducción: El objetivo de este artículo es presentar los resultados preliminares de la vigilancia epidemiológica de la tuberculosis (TB) en Cataluña en el año 2017 y valorar su evolución en los últimos años. Métodos y resultados. La vigilancia epidemiológica de la TB en Cataluña combina sistemas de vigilancia pasivos y activos. El año 2017 se han notificado 1.001 casos de TB (13,2 casos por 100.000 habitantes). El 61,6% de los casos son hombres y el 38,4%, mujeres, con una tasa de 16,6 casos y 10 casos por 100.000 habitantes, respectivamente. La media de edad de los enfermos ha sido de 44,3 años, significativamente superior en las personas autóctonas (49,7 años) en comparación con los inmigrantes (38,3 años). Los casos pediátricos representan el 6,3% del total, con una tasa de 5,3 casos por 100.000 habitantes. El 47,7% de los casos de TB han sido inmigrantes que han presentado una tasa de incidencia que es más de 4 veces superior a la de las personas autóctonas (35,8 y 8,4 casos por 100.000 habitantes, respectivamente). La forma más frecuente de presentación de la TB ha sido la pulmonar, observada en el 69,4% de los casos (9,2 casos por 100.000 habitantes), de los que el 41,4% han sido bacilíferos (3,8 casos por 100.000 habitantes). El retraso diagnóstico de los casos de TB pulmonar de 2017 ha sido superior al mes (mediana de 47 días) pero ha disminuido significativamente al observado entre los casos del año 2016 (47 y 56 días de mediana, respectivamente). La resistencia primaria a algún fármaco antituberculoso de primera línea ha sido del 12,4%; a la isoniacida, del 6,6%, y simultáneamente a la isoniacida y la rifampicina, del 1%. En el 79,3% de los casos de TB pulmonar se realizó un estudio de contactos, proporción inferior a la de 2016, pero que asciende hasta el 88,9% en los casos de TB pulmonar bacilífera. El 87,2% de los casos de TB que iniciaron el tratamiento el año 2016 lo finalizaron satisfactoriamente, proporción superior en mujeres (88,5%) que en hombres (86,4%) y sin diferencias significativas entre las personas autóctonas y los inmigrantes. Respecto al año 2016, la tasa de incidencia de TB de 2017 ha disminuido sólo un 0,8%, debido a una disminución del 3,4% en las personas autóctonas pero un aumento del 1,4% en los inmigrantes, mientras que en el año 2016 la reducción observada respecto a la tasa de 2015 fue del 7%. Conclusiones. A pesar de los importantes avances realizados en el control de esta enfermedad, la incidencia de la TB en Cataluña el año 2017 muestra una parada de la bajada observada en los últimos años. Esto pone de manifiesto la necesidad de aumentar los esfuerzos para su control, manteniendo el compromiso político y técnico necesario y sumar los esfuerzos para controlar y eliminar la TB, identificando y tratando los casos de infección tuberculosa latente y, de esta manera, disminuir el reservorio del agente causal de esta enfermedad.

Introduction. The purpose of this article is to present the preliminary results of the epidemiological surveillance of tuberculosis (TB) in Catalonia in 2017 and to assess its evolution in recent years. Methods and results. The epidemiological surveillance of TB in Catalonia combines passive and active surveillance systems. In 2017, 1,001 cases were reported (13.2 cases per 100.000 inhabitants). Sixty-one point six per cent of cases are men and 38.4% are women, with a rate of 16.6 cases and 10 cases per 100.000 inhabitants, respectively. The mean age of the patients was 44.3 years, significantly higher in native population (49.7 years) compared to immigrants (38.3 years). Pediatric cases represent 6.3% of the total, with a rate of 5.3 cases per 100.000 inhabitants. Forty-seven point seven per cent of TB cases have been immigrants who have presented an incidence rate that is more than 4 times higher than that of indigenous population (35.8 and 8.4 cases per 100.000 inhabitants, respectively). The most common form of TB has been pulmonary, observed in 69.4% of cases (9.2 cases per 100.000 inhabitants), of which 41.4% have been smear positive (3.8 cases per 100.000 inhabitants). The diagnostic delay of TB pulmonary cases in 2017 was higher than one month (median of 47 days) but has decreased significantly to that observed among the cases of 2016 (47 and 56 median days, respectively). The primary resistance to any first-line drugs has been 12.4%; to isoniazid, 6.6%, and simultaneously to isoniazid and rifampicin, 1%. In 79.3% of cases of pulmonary TB a study of contacts was conducted, a lower proportion than that of 2016, but up to 88.9% in smear positive pulmonary TB cases. Eighty-seven point two per cent of the cases of TB that began treatment in 2016 completed it satisfactorily, a higher proportion in women (88.5%) than in men (86.4%) and without significant differences between native persons and the immigrants. With respect to 2016, the TB incidence rate of 2017 has decreased by only 0.8%, due to a 3,4% decrease in indigenous people but an increase of 1.4% in immigrants, while in 2016 the reduction observed with respect to the 2015 rate was 7%. Conclusions. Despite significant advances in the control of this disease, the incidence of TB in Catalonia in 2017 shows a slowdown in the decline observed in recent years. This highlights the need to increase efforts to maintain the necessary political and technical commitment and intensifying efforts for TB control and elimination, identifying and treating cases of latent tuberculosis infection and thus, decreasing the reservoir of the causative agent of this disease.