Hiperuricèmia i tractament farmacològic de la gota

Abstract

La gota és una patologia inhabilitant i crònica provocada pel dipòsit de cristalls d’urat monosòdic i la consegüent inflamació de les zones articulars, periarticulars i subcutànies. Es caracteritza per episodis d’artritis aguda, artropaties cròniques i es diferencien tres fases: els atacs aguts, el període intercrític i la gota crònica. La hiperuricèmia és un factor necessari, però no suficient per al desenvolupament de la malaltia de la gota i com a tal no sempre cal tractar-la. És essencial tractar al més aviat possible un atac agut de gota amb AINE o colquicina. Tot i la comercialització de nous medicaments, l’al·lopurinol continua sent el fàrmac d’elecció pel seu perfil d’eficàcia i seguretat i la seva gran experiència d’ús en el maneig de la hiperuricèmia. Aquest Butlletí revisa els tractaments farmacològics dels atacs aguts de gota i de la hiperuricèmia fent un posicionament dels fàrmacs disponibles. Finalment, s’aborden diferents controvèrsies relacionades amb el tractament com el maneig de la hiperuricèmia asimptomàtica o la retirada de l’al·lopurinol.