Torna al Registre Simple

 
dc.contributorDepartament de Salut
dc.contributor.authorDiego, Laura
dc.contributor.authorRobert, Laia
dc.contributor.authorPellicer, Àngels
dc.contributor.authorRodríguez, Gemma
dc.contributor.authorRosich-Martí, Isabel
dc.contributor.authorRibes, Esther
dc.date.accessioned2020-07-21T09:24:17Z
dc.date.available2020-07-21T09:24:17Z
dc.date.issued2020-03
dc.identifier.citationDiego L, Robert L, Pellicer A, Rodríguez G, Rosich I, Ribes E. Cistitis no complicada en dones: 5 estratègies per millorar la prescripció. Butll Inf Ter. 2020 Març;31(02):1-6.
dc.identifier.issn1579-9441
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/11351/5097
dc.descriptionAntibiòtic; Resistències antimicrobianes; Infecció del tracte urinari
dc.description.abstractLes resistències als antibiòtics afecten la capacitat de controlar les infeccions d’una manera efectiva. S’estima que l’any 2050 morirà més gent per infeccions de bacteris multiresistents que per càncer. En l’atenció primària es duen a terme el 90 % de les prescripcions d’antibiòtics, i es calcula que aproximadament entre el 30 i el 50 % de les prescripcions podrien ser inapropiades. Les infeccions del tracte urinari (ITU) es consideren una de les infeccions més freqüents en aquest àmbit, i amb creences errònies associades al seu maneig, com ara que cal tractar sistemàticament la bacteriúria en absència de símptomes, cosa que contribueix a una sobreprescripció d’antibiòtics. Hi ha evidència que ens indica que la fosfomicina trometamol en una dosi única de 3 grams és el tractament d’elecció, i la nitrofurantoïna és l’alternativa, sempre que el tractament no duri més de set dies. En general, no està indicat l’ús de cefalosporines de tercera generació i fluoroquinolones en el tractament empíric per tal d’evitar el desenvolupament de soques d’E. coli amb beta-lactamasa d’espectre estès (BLEE). En les cistitis recurrents, la profilaxi antibiòtica s’ha mostrat efectiva, però també hi ha altres estratègies, com ara augmentar la ingesta de líquids, utilitzar estrògens vaginals en dones postmenopàusiques o la micció postcoital, que en podrien reduir el risc. El paper dels nabius, els probiòtics, les autovacunes o la D-mannosa en la prevenció de les recurrències és limitat i controvertit.
dc.language.isocat
dc.language.isospa
dc.publisherDepartament de Salut
dc.publisherServei Català de la Salut
dc.relation.ispartofseriesButlletí d'informació terapèutica;31(02)
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.sourceScientia
dc.subjectAparell genitourinari - Malalties - Tractament
dc.subjectAntibiòtics
dc.subject.meshCystitis
dc.subject.mesh/drug therapy
dc.subject.meshAnti-Bacterial Agents
dc.titleCistitis no complicada en dones: 5 estratègies per millorar la prescripció
dc.title.alternativeCistitis no complicada en mujeres: 5 estrategias para mejorar la prescripción
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article
dc.subject.decscistitis
dc.subject.decs/tratamiento farmacológico
dc.subject.decsantibacterianos
dc.type.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.audienceProfessionals
dc.contributor.authoraffiliation[Diego L, Robert L] Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya (CedimCat), Barcelona, Spain. [Pellicer A, Rodríguez G, Rosich I, Ribes E] Atenció Primària, Institut Català de la Salut (ICS), Barcelona, Spain
dc.rights.accessrightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess


Fitxers en aquest element

Thumbnail
Thumbnail

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Torna al Registre Simple