Resum
El dèficit de cobalamina o vitamina B12 és relativament freqüent. Els principals factors de risc associats són l’edat avançada, la resecció d’estómac o de l’intestí prim, la malaltia inflamatòria de l’intestí prim, malalties autoimmunes com la de Graves, la tiroïditis o el vitiligen. El tractament crònic amb medicaments com IBP, anti-H2 o metformina també poden ser causa de deficiència de vitamina B12. En l’adult es considera deficiència de cobalamina aquells casos en els quals les concentracions són inferiors a 148 pmol/l (0,20 μg/l). Només es recomana iniciar tractament amb vitamina B12 quan la deficiència està documentada, i fer prevenció del dèficit en el cas de dietes veganes o vegetarianes, cirurgia gàstrica o bariàtrica i nounats de mares amb deficiència de vitamina B12. La vitamina B12 es pot administrar per via intramuscular (IM), subcutània (SC) o oral. Tradicionalment la via IM havia estat la més emprada perquè es considerava que la seva biodisponibilitat oral era pobra. Actualment hi ha evidència que tant la via IM com l’oral (a dosis altes) són efectives i la selecció d’una via d’administració o altra s’ha de fer tenint en compte l’adherència al tractament, les característiques del pacient (gent gran, persones amb problemes de deglució), el cost i les preferències del pacient.
Paraules clau
Vitamina B12; Cobalamina; Dèficit; Tractament
Citació recomanada
Diego del Río L, Robert Sabaté L, Pellicer Jacomet A. Preguntes freqüents sobre el dèficit de vitamina B12 i el seu tractament. Butll Inf Ter. 2020 Abril:31(03):1-7.
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/5109Aquest element apareix a les col·leccions següents
- DS - Articles científics [352]
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: