Semaglutida oral per al tractament de la diabetis mellitus tipus 2

Abstract

El terme diabetis mellitus (DM) designa una sèrie d’alteracions metabòliques caracteritzades per la hiperglucèmia crònica i per trastorns en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, a conseqüència de defectes en la secreció d’insulina, en l’acció d’aquesta o en una combinació d’ambdós mecanismes. Les manifestacions agudes, que poden motivar el diagnòstic, són les conegudes com a símptomes cardinals de la DM (poliúria, polidípsia, polifàgia, visió borrosa i, menys freqüentment, pèrdua de pes) i la cetoacidosi diabètica (CAD, més freqüent en DM tipus 1). A llarg termini, pot haver-hi complicacions microvasculars (retinopatia, nefropatia i neuropatia) i macrovasculars (malaltia coronària, cerebrovascular i arterial perifèrica).Els criteris diagnòstics són valors repetits de glucèmia plasmàtica en dejú ≥ 126 mg/dL, glucèmia dues hores després d’una sobrecàrrega oral de glucosa (75 g) ≥ 200 mg/dL, hemoglobina glicosilada (HbA1c) ≥ 6,5 % o glucèmia ≥ 200 mg/dL en pacients simptomàtics.