Empagliflozina per al tractament de la insuficiència cardíaca crònica amb fracció d’ejecció reduïda

Abstract

La insuficiència cardíaca (IC) és una síndrome clínica caracteritzada per una sèrie de símptomes (dificultat respiratòria, edema mal·leolar i fatiga) que poden anar acompanyats de signes (augment de la pressió venosa jugular, crepitants pulmonars i edemes perifèrics) produïda per alteracions cardíaques funcionals i/o estructurals. La classificació de la IC es basa principalment en la fracció d’ejecció del ventricle esquerre (FEVE). Es considera IC amb FEVE reduïda quan aquesta és inferior al 40%. Aquesta representa aproximadament un 40% del total de casos d’IC en el nostre entorn. La causa principal de la IC amb FEVE reduïda és la malaltia coronària, tot i que altres factors de risc, com la hipertensió arterial, la diabetis mellitus o la síndrome metabòlica, també hi contribueixen. La identificació de la causa subjacent ha de ser part del diagnòstic ja que condiciona el pronòstic i el tractament.