Els perills de l'especialització

Abstract

Un pacient baró d’uns quaranta anys és atès a la consulta ambulatòria de neurocirurgia d'un prestigiós hospital universitari de Barcelona, la ciutat on viu. El pacient mostra al metge una tumoració de mama que li ha aparegut en el període dels dos mesos anteriors. Aquest superespecialista, sense donar-li cap explicació, el remet al seu metge de capçalera. A l’especialista ni tan sols li passa pel cap consultar per telèfon un company d'una altra especialitat per demanar orientació per a aquell cas clínic. Cal assenyalar, però, que a l’hospital universitari hi ha professionals de totes les especialitats mèdiques.