Ús racional de medicaments: maneig bàsic de la medicació en el pacient crònic: conciliació, revisió, desprescripció i adherència

Abstract

És convenient elaborar una metodologia d’optimització dels tractaments farmacològics en els pacients crònics mitjançant la implantació de procediments interdisciplinaris de conciliació de la medicació i revisió de la medicació i de millora del l’adherència al tractament, centrats en el pacient i adequats a les seves necessitats, i no en l’organització, l’àmbit assistencial o els col·lectius professionals. Aquesta metodologia ha de definir els mínims que s’han d’aplicar per garantir la qualitat i la continuïtat dels tractaments farmacològics en tot el sistema sanitari, d’acord amb els objectius del nou model de prevenció i d’atenció a la cronicitat del Departament de Salut.

It is advisable to draw up a methodology for the optimisation of drug therapies in chronic patients by implementing interdisciplinary procedures for the medication reconciliation and review of medication and an improvement in adherence, patient-centred and focused on their needs, and not on those of the organisation, the healthcare setting or professional groups. This methodology has to define the minimum requirements to be applied to ensure the quality and continuity of drug therapies across the health system, in accordance with the objectives of the new model of prevention and care of chronicity of the Health Department.

La medicación es la primera causa de acontecimientos adversos (AA) derivados de la asistencia sanitaria a los pacientes, por lo que se han desarrollado distintas iniciativas, propuestas y programas que incrementan la seguridad en el uso de fármacos. En el presente trabajo se elabora una metodología de optimización de los tratamientos farmacológicos en los pacientes crónicos mediante la implantación de procedimientos interdisciplinarios de conciliación de la medicación y revisión de la medicación y de mejora del la adherencia al tratamiento, centrados en el paciente y adecuados a sus necesidades, y no en la organización, el ámbito asistencial o los colectivos profesionales.