Implementació d’indicadors per avaluar la clínica d’alt risc de càncer colorectal

Abstract

Antecedents i objectius: l’any 2006 es va posar en funcionament la clínica d’alt risc de càncer colorectal (CAR-CCR) a l’Hospital Clínic de Barcelona. Es tracta d’un nou model organitzatiu/programa per a la prevenció del càncer colorectal (CCR) en població d’alt risc. Les activitats principals d’aquest programa se centren a: a) identificar individus i/o pacients amb un major risc de desenvolupar CCR; b) establir el risc de CCR a partir de factors de risc personals i/o familiars; c) proposar estratègies de cribratge i/o vigilància més adients; d) realitzar mesures de consell i avaluació genètica en les formes hereditàries de CCR i de suport psicològic per a la presa de decisions compartida d’usuaris i clínics, i e) realitzar altres intervencions de caràcter preventiu, diagnòstic i terapèutic. En un estudi previ es va desenvolupar un model conceptual i indicadors basats en l’aproximació avaluativa (estructura, procés i resultat), dimensions de qualitat assistencial i activitats de la CAR-CCR. L’objectiu de l’estudi va ser implementar un grup d’indicadors per tal d’avaluar de forma basal i externa aquest nou model organitzatiu. Mètodes: es va realitzar un estudi observacional retrospectiu i es van implementar un total de 21 indicadors. S’hi van incloure usuaris atesos en el programa (gener 2006-maig 2010) amb adenoma colorectal avançat, síndrome polipòsica, càncer colorectal o antecedents familiars de CCR. Se’n va obtenir informació a partir de la història clínica informatitzada (HCI), de l’observació de documentació clínica i de gestió, així com a partir de la consulta a professionals vinculats a la CAR-CCR. D’altra banda, es van generar formularis de recollida de dades que es van enviar als professionals per correu electrònic. Per a cada indicador, es va computar una fórmula i es va descriure el seu compliment amb l’estàndard prèviament definit. Es van analitzar els factors demogràfics i d’estat de salut associats a l’adherència global de les colonoscòpies a través de la comparació de proporcions i models de regressió logística, computant odds ràtio i intervals de confiança al 95% (IC95%). Resultats: s’hi van incloure 1.275 usuaris atesos a la CAR-CCR. Alguns dels indicadors d’estructura i procés que van assolir el nivell de compliment amb l’estàndard de qualitat assistencial van ser la disponibilitat d’un sistema d’informació semiestructurat i sistematitzat i l’existència d’un programa de qualitat de les colonoscòpies (100%). El 43% dels usuaris van ser derivats des d’atenció primària i un 28,5%, des d’altres serveis intrahospitalaris del programa (coordinat pel Servei de Gastroenterologia). L’índex de derivació d’usuaris amb indicació d’una prova genètica molecular al servei de psicologia clínica va ser baix (1,6%). Es va assolir un nivell d’adherència del 91% en colonoscòpies de vigilància, en tant que l’adherència global va ser del 67% (cribratge i vigilància). Els usuaris majors de 59 anys van presentar gairebé dues vegades (IC95%: 1,3-3,1) més probabilitat d’estar adherits que el grup de menor edat i els usuaris que es van fer proves endoscòpiques de vigilància van presentar 7,4 vegades (IC95%: 4,6-11,7) més probabilitat d’estar adherits que els que van realitzar colonoscòpies de cribratge. Conclusions: aquest estudi ha permès avaluar la qualitat assistencial de la CAR-CCR. Es tracta d’una de les primeres iniciatives a Catalunya i en el Sistema de Salut en general que avalua un programa de prevenció de CCR en aquest tipus de població. Els indicadors han mostrat la seva utilitat, factibilitat i validesa per a detectar aspectes de millora assistencial a la CAR-CCR, entre els quals podem assenyalar els sistemes d’informació, continuïtat assistencial i comunicació entre professionals en el programa. El fet de no existir estàndards publicats per a cada indicador fa de l’estudi en una avaluació innovadora, encara que serà necessària una avaluació posterior d’aquí a un temps en la CAR-CCR, o la implementació dels indicadors en altres centres per a facilitar la interpretació dels resultats dels indicadors i dels estàndards de qualitat assistencial.

Background and aims: in 2006 the High Risk of Colorectal Cancer Clinic (HRCC) was set up in the Hospital Clinic of Barcelona consisting in a new organizational model/program for the prevention of colorectal cancer (CRC) in high risk population. The main activities of this program focus on: a) identifying individuals and/or patients with an increased risk of developing CRC; b) establishing the CRC risk based on personal and hereditary risk factors, c) propose the most adequate strategies of screening and/or surveillance, d) offering genetic counseling and testing in the hereditary types of CRC and also psychological support for shared decisionmaking of users and clinicians and e) define other preventive, diagnostic and therapeutic strategies. A conceptual model and indicators were developed in a previous study based on an evaluative approach (structure, process and outcome), domains of quality of care and activities of the HRCC. The aim of this study was to implement a set of indicators to assess quality of care at baseline and external level of this new organizational model. Methodology: a retrospective observational study was carried out, and 21 quality indicators were implemented. The study population consisted of all users with a higher risk of colorectal cancer attended in the program between the 1st of January 2006 and the 12th of May 2010 (advanced colorectal adenoma, polyposic syndrome, colorectal cancer or a family history of CRC). Information was obtained from electronic medical records, observation of clinical and management documentation and a survey sent to professionals by e-mail. For each indicator, a formula was computed and compliance with a previously agreed quality standard was described. Comparison of proportions and logistic regression models were computed to analyze demographic and health variables associated with adherence to colonoscopies in the program, computing odds ratio and 95% confidence intervals (CI). Results: a total of 1,275 users were included in this study. Some of the structure and process indicators that reached the level of compliance with the healthcare quality standards were the availability of electronic medical records and the existence of a quality program for colonoscopies (100 %). Forty-three percent of users were referred from primary care and 28.5% from inpatient services to the program (coordinated from the gastroenterology service). The rate of referral of users with an indication of molecular genetic test to the psychology service in the program was relatively low (1.6%). The level of adherence of users to surveillance endoscopic strategies was 91%, while overall adherence was 67% (screening and surveillance). Users over 59 years had almost 2 times more probability (confidence interval95%, CI95%: 1.3 to 3.1) to be attached to the program than younger users; while users with surveillance colonoscopies presented 7.4 times (CI95%: 4.6 to 11.7) more probability of adherence than those who performed screening colonoscopies. Conclusions: this study has evaluated the quality of care of the HRCC, carried out by the Agency of Health Information, Assessment and Quality. This is one of the first initiatives in Catalonia and the Spanish National Health System in general, to externally evaluate the quality of healthcare of a preventive program of CRC in high risk population. The indicators have shown their usefulness, feasibility and validity to identify areas for improvement of this new organizational model, such as information systems, continuity of care and communication among professionals in the program. The fact there are no published quality standards for each indicator, makes the study an innovative assessment, but means that further evaluation is necessary in a time in the HRCC or the implementation of these indicators in other programs or centers to facilitate the interpretation of results of the indicators and standards of quality

Antecedentes y objetivos: el año 2006 se puso en funcionamiento la clínica de alto riesgo de cáncer colorrectal (CAR-CCR) en el Hospital Clínico de Barcelona. Se trata de un nuevo modelo organizativo / programa para la prevención del cáncer colorrectal (CCR) en población de alto riesgo. Las actividades principales de este programa se centran en: a) identificar individuos y / o pacientes con un mayor riesgo de desarrollar CCR; b) establecer el riesgo de CCR a partir de factores de riesgo personales y / o familiares; c) proponer estrategias de cribado y / o vigilancia más adecuadas; d) realizar medidas de consejo y evaluación genética en las formas hereditarias de CCR y de apoyo psicológico para la toma de decisiones compartida de usuarios y clínicos, y e) realizar otras intervenciones de carácter preventivo, diagnóstico y terapéutico. En un estudio previo se desarrolló un modelo conceptual e indicadores basados ​​en la aproximación evaluativa (estructura, proceso y resultado), dimensiones de calidad asistencial y actividades de la CAR-CCR. El objetivo del estudio fue implementar un grupo de indicadores para evaluar de forma basal y externa este nuevo modelo organizativo. Métodos: se realizó un estudio observacional retrospectivo y se implementaron un total de 21 indicadores. Se incluyeron usuarios atendidos en el programa (Enero 2006-mayo 2010) con adenoma colorrectal avanzado, síndrome polipósico, cáncer colorrectal o antecedentes familiares de CCR. Se obtuvo información a partir de la historia clínica informatizada (HCI), de la observación de documentación clínica y de gestión, así como a partir de la consulta a profesionales vinculados a la CAR-CCR. Por otra parte, se generaron formularios de recogida de datos que se enviaron a los profesionales por correo electrónico. Para cada indicador, se computó una fórmula y se describió su cumplimiento con el estándar previamente definido. Se analizaron los factores demográficos y de estado de salud asociados a la adherencia global de las colonoscopias a través de la comparación de proporciones y modelos de regresión logística, computando odds ratio e intervalos de confianza al 95% (IC95%). Resultados: se incluyeron 1.275 usuarios atendidos en la CAR-CCR. Algunos de los indicadores de estructura y proceso que alcanzaron el nivel de cumplimiento con el estándar de calidad asistencial fueron la disponibilidad de un sistema de información semiestructurado y sistematizado y la existencia de un programa de calidad de las colonoscopias ( 100%). El 43% de los usuarios fueron derivados desde atención primaria y un 28,5%, desde otros servicios intrahospitalarios del programa (coordinado por el Servicio de Gastroenterología). El índice de derivación de usuarios con indicación de una prueba genética molecular al servicio de psicología clínica fue bajo (1,6%). Se alcanzó un nivel de adherencia del 91% en colonoscopias de vigilancia, en tanto que la adherencia global fue del 67% (cribado y vigilancia). Los usuarios mayores de 59 años presentaron casi dos veces (IC95%: 1,3-3,1) más probabilidad de estar adheridos que el grupo de menor edad y los usuarios que se hicieron pruebas endoscópicas de vigilancia presentaron 7, 4 veces (IC95%: 4,6 a 11,7) más probabilidad de estar adheridos que los que realizaron colonoscopias de cribado. Conclusiones: este estudio ha permitido evaluar la calidad asistencial de la CAR-CCR. Se trata de una de las primeras iniciativas en Cataluña y en el Sistema de Salud en general que evalúa un programa de prevención de CCR en este tipo de población. Los indicadores han mostrado su utilidad, factibilidad y validez para detectar aspectos de mejora asistencial a la CAR-CCR, entre los que podemos señalar los sistemas de información, continuidad asistencial y comunicación entre profesionales en el programa. El hecho de no existir estándares publicados para cada indicador hace del estudio en una evaluación innovadora, aunque será necesaria una evaluación posterior dentro de un tiempo en la CAR-CCR, o la implementación de los indicadores en otros centros para facilitar la interpretación de los resultados de los indicadores y de los estándares de calidad asistencial.