Corifol·litropina alfa (Elonva®) per a l’estimulació ovàrica controlada en tècniques de reproducció humana assistida

Abstract

Antecedents: La corifol·litropina alfa va rebre autorització de comercialització per l’Agència Europea del Medicament al gener del 2010 i està indicada per a l’estimulació ovàrica controlada en combinació amb un antagonista de l’hormona alliberadora de gonadotropina (GnRH) per al desenvolupament de múltiples fol·licles en dones que participen en un programa de tècniques de reproducció humana assistida. Un dels potencials avantatges d'aquest nou medicament és la menor complexitat i durada en el tractament ja que només amb una sola injecció se substitueixen set injeccions de l’hormona fol·liculoestimulant (FSHr), i així es facilita el compliment del tractament a la pacient i disminueix l'angoixa que pot representar la pauta de tractament diària (injeccions). Objectius: Analitzar l’evidència científica disponible sobre l’eficàcia, la seguretat i l’eficiència de la corifol·litropina alfa per a l’estimulació ovàrica controlada en combinació amb antagonistes programes de tècniques de reproducció humana assistida. Metodologia: Revisió sistemàtica de l’evidència científica disponible fins al maig de 2011. La validesa interna i el grau de recomanació dels estudis inclosos han estat avaluats per un revisor que ha utilitzat els criteris de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). S’ha realitzat una síntesi qualitativa de l’evidència científica. Resultats: Les dades principals d’eficàcia provenen de dos assaigs clínics (estudis ENGAGE i ENSURE) de fase III aleatoritzats, comparatius, multicèntrics i amb cegament doble. A l’estudi ENGAGE es va demostrar la no inferioritat de la corifol·litropina alfa enfront de l’FSHr quant a percentatge d’embaràs en curs i l’equivalència quant al nombre d’oòcits recuperats en dones >60 kg i ≤90 kg de pes (dosis corifol·litropina alfa 150 µg). D’altra banda, a l’estudi ENSURE, en dones <60 kg de pes, es va demostrar l’equivalència de la corifol·litropina alfa amb FSHr quant al nombre d’oòcits recuperats, però no en relació amb el percentatge d’embaràs en curs (dosis corifol·litropina alfa 100 µg). La corifol·litropina alfa va presentar un perfil de seguretat acceptable. La incidència d’efectes adversos va ser comparable a tots dos tractaments. No obstant això, no queda exclòs que la corifol·litropina alfa no estigui relacionada amb un risc més elevat de patir la síndrome d’hiperestimulació ovàrica. No es disposa de dades de cost-efectivitat de l’administració del corifol·litropina alfa. Conclusions: Els resultats dels assaigs clínics no demostren avantatges substancials de la corifol·litropina alfa respecte al tractament de referència. Tot i la comoditat i adherència al tractament que suposa l’ús de la corofol·litropina alfa, des de la perspectiva de la cartera de serveis pública, la incertesa quant a seguretat i el seu cost superior limiten els potencials avantatges per plantejar-ne la utilització en substitució de l’FSHr durant els set primers dies d’hiperestimulació ovàrica controlada.

Antecedentes: La corifolitropina alfa recibió autorización de comercialización por la Agencia Europea del Medicamento en enero de 2010 y está indicada para la estimulación ovárica controlada en combinación con un antagonista de la hormona liberadora de gonadotropina (GnRH) para el desarrollo de múltiples folículos en mujeres que participan en un programa de técnicas de reproducción humana asistida. Una de las potenciales ventajas de este nuevo medicamento es la menor complejidad y duración del tratamiento ya que sólo con una única inyección se sustituyen siete inyecciones de la hormona foliculoestimulante (FSHr), y así se facilita el cumplimiento del tratamiento en la paciente y disminuye la ansiedad que puede representar la pauta de tratamiento diaria (inyecciones). Objetivos: Analizar la evidencia científica disponible sobre la eficacia, seguridad y eficiencia de la corifolitropina alfa para la estimulación ovárica controlada en combinación con antagonistas de la GnRH para el desarrollo de múltiples folículos en mujeres que participan en programas de técnicas de reproducción humana asistida. Metodología: Revisión sistemática de la evidencia científica disponible hasta mayo de 2011. La validez interna y el grado de recomendación de los estudios incluidos han sido evaluados por un revisor que ha utilizado los criterios de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). Se ha realizado una síntesis cualitativa de la evidencia científica. Resultados: Los datos principales de eficacia provienen de dos ensayos clínicos (estudios ENGAGE y ENSURE) de fase III aleatorizados, controlados, multicéntricos y a doble ciego. En el estudio ENGAGE se demostró la no inferioridad de la corifolitropina alfa respecto a la FSHr en cuanto a porcentaje de embarazo en curso y la equivalencia en cuanto al número de ovocitos recuperados en mujeres >60 kg y ≤90 kg de peso (dosis corifolitropina alfa 150 µg). Por otra parte, en el estudio ENSURE, en mujeres <60 kg de peso, se demostró la equivalencia de la corifolitropina alfa con FSHr en cuanto al número de ovocitos recuperados, pero no en relación con el porcentaje de embarazo en curso (dosis corifolitropina alfa 100 µg). La corifolitropina alfa presentó un perfil de seguridad aceptable. La incidencia de efectos adversos fue comparable en ambos tratamientos. Sin embargo, no se ha excluido que la corifolitropina alfa esté relacionada con un riesgo más elevado de padecer el síndrome de hiperestimulación ovárica. No se dispone de datos de coste-efectividad de la administración del corifolitropina alfa. Conclusiones: Los resultados de los ensayos clínicos no demuestran ventajas sustanciales de la corifolitropina alfa respecto al tratamiento de referencia. A pesar de la comodidad y adherencia al tratamiento que supone el uso de la corifolitropina alfa, desde la perspectiva de la cartera de servicios pública, la incertidumbre en cuanto a seguridad y el coste superior limitan las potenciales ventajas para plantear su utilización en sustitución de la FSHr durante los siete primeros días de hiperestimulación ovárica controlada.

Background: Corifollitropin alfa received marketing authorisation from the European Medicines Agency in January 2010 and it is indicated for controlled ovarian stimulation, together with a gonadotrophin-releasing hormone (GnRH) antagonist for the development of multiple follicles in women who participate in assisted human reproductive technique programmes. One of the potential advantages of this new medication is the reduced complexity and duration of the treatment as seven injections of the follicle stimulating hormone (FSHr) are replaced with just one single injection. This makes it easier for patients to adhere to the treatment, reducing the anxiety that the daily treatment pattern (injections) may represent. Objectives:To analyse the available scientific evidence on the efficacy, safety and efficiency of corifollitropin alfa for controlled ovarian stimulation, used together with GnRH antagonists for the development of multiple follicles in women who participate in assisted human reproduction technique programmes. Methodology: Systematic review of the available scientific evidence until May 2011. The internal validity and degree of recommendation of the studies included have been appraised by a review, using the criteria of the Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). A qualitative synthesis has been carried out of the scientific evidence. Result: The main data on efficacy come from two phase III multicentre, randomised, double blind controlled clinical trials (ENGAGE and ENSURE studies). The ENGAGE study showed the non-inferiority of corifollitropin alfa with respect to the FSHr, regarding ongoing pregnancy percentage and the equivalence regarding the number of oocytes recovered in women >60 kg and ≤ 90 kg in weight (corifollitropin alfa dose of 150 µg). On the other hand, the ENSURE study, performed on women < 60 kg in weight, showed the equivalence of corifollitropin alfa with FSHr regarding the number of recovered oocytes, but not in connection with the ongoing pregnancy percentage (corifollitropin alfa dose of 100 µg). The corifollitropin alfa presented an acceptable safety profile. The incidence of adverse effects was comparable in both treatments. However, it has not been excluded that corifollitropin alfa is related to a higher risk of suffering from ovarian hyperstimulation syndrome. There are no cost-effectiveness data about the administration of corifollitropin alfa. Conclusions: The results of the clinical trials do not show substantial advantages of corifollitropin alfa with respect to the treatment of reference. Despite the convenience and adherence to the treatment represented by the use of corifollitropin alfa, from the viewpoint of the public sector portfolio, the uncertainty regarding safety as well as the higher cost limit the potential advantages posed by its use as a substitute for FSHr during the first seven days of controlled ovarian hyperstimulation.