La protonterapia en el tratamiento del cáncer: actualización

Abstract

Antecedentes: El presente proyecto tiene como objetivo revisar y actualizar la evidencia científica publicada sobre las indicaciones y la eficacia, efectividad, seguridad y relación coste-efectividad de la protonterapia en el tratamiento del cáncer de diversas localizaciones. Metodología: Para tales fines, se ha realizado una revisión sistemática de la literatura científica, incluyendo las publicaciones que cumplían los siguientes criterios: revisiones sistemáticas, metanálisis y documentos de síntesis de evidencia que consideraron como desenlaces de interés: el control local del tumor, la supervivencia global, la supervivencia libre de metástasis, la toxicidad y efectos secundarios y la evaluación del coste-efectividad. Se consultaron las bases de datos: Medline, Scopus, The Cochrane Library Plus, ISI Web of Knowledge, TRIP Database, National Health Service Evidence, National Health Service Centre for Reviews and Dissemination, Health Technology Assessment Database, National Health Service Economic Evaluation Database y Database of Abstracts of Reviews of Effects mediante los términos clave de interés y las referencias de los artículos más destacados. Se seleccionaron las revisiones sistemáticas publicadas sobre el tema desde 2013. Resultados: Se seleccionaron un total de 19 documentos. La protonterapia mostró resultados desiguales según el tipo tumoral y el criterio de evaluación utilizado. Únicamente en el tratamiento del meduloblastoma (en cualquier rango de edad) mostró un beneficio global frente a otros tipos de radioterapia. Aun así, la protonterapia mostró beneficios en algunos de los aspectos analizados en otros tumores pediátricos del sistema nervioso central (eficacia, efectividad y seguridad), los tumores de la base del cráneo (eficacia y efectividad) y el melanoma uveal (eficacia, efectividad y seguridad). Conclusiones: La protonterapia no fue un tratamiento más eficaz, efectivo, coste-efectivo y seguro que la terapia fotónica o terapia de iones para la mayoría de tipos tumorales. Sin embargo, esta terapia sí mostró mejores resultados globales para el meduloblastoma; mientras que para algunos tumores pediátricos del sistema nervioso central, los tumores de la base del cráneo y el melanoma uveal mostró su beneficio en alguno de los aspectos analizados. Muchos de los autores señalaron la necesidad de estudios más rigurosos y de calidad superior que permitan extraer conclusiones válidas. Sería razonable optar por utilizar la protonterapia en los casos en que la evidencia es suficiente (tumores infantiles especialmente) y complementarla con el registro de resultados clínicos que permitieran completar la evidencia. También sería razonable aprovechar para promover la obtención de evidencia nueva, ya sea mediante ensayos controlados y aleatorizados o mediante fórmulas de cobertura con generación de evidencia.

Antecedents: El present projecte té com a objectiu revisar i actualitzar l'evidència científica publicada sobre les indicacions i l'eficàcia, efectivitat, seguretat i relació cost-efectivitat de la protonterapia en el tractament del càncer de diverses localitzacions. Metodologia: Per aquesta finalitat, s'ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura científica, incloent les publicacions que complien els següents criteris: revisions sistemàtiques, metanàlisis i documents de síntesi d'evidència que van considerar com desenllaços d'interès: el control local del tumor, la supervivència global, la supervivència lliure de metàstasi, la toxicitat i efectes secundaris i l'avaluació del cost-efectivitat. Es van consultar les bases de dades: Medline, Scopus, The Cochrane Library Plus, ISI Web of Knowledge, TRIP Database, National Health Service Evidence, National Health Service Centre for Reviews and Dissemination, Health Technology Assessment Database, National Health Service Economic Evaluation Database i Database of Abstracts of Reviews of Effects mitjançant els termes clau d'interès i les referències dels articles més destacats. Es van seleccionar les revisions sistemàtiques publicades sobre el tema des de 2013. Resultats: Es van seleccionar un total de 19 documents. La protonterapia va mostrar resultats desiguals segons el tipus tumoral i el criteri d'avaluació utilitzat. Únicament en el tractament del medul.loblastoma (en qualsevol rang d'edat) va mostrar un benefici global enfront d'altres tipus de radioteràpia. Tanmateix, la protonterapia va mostrar beneficis en alguns dels aspectes analitzats en altres tumors pediàtrics del sistema nerviós central (eficàcia, efectivitat i seguretat), els tumors de la base del crani (eficàcia i efectivitat) i el melanoma uveal (eficàcia, efectivitat i seguretat). Conclusions: La protonterapia no va ser un tractament més eficaç, efectiu, cost-efectiu i segur que la teràpia fotònica o teràpia de ions per a la majoria de tipus tumorals. No obstant això, aquesta teràpia sí que va mostrar millors resultats globals per al medul·loblastoma; mentre que per a alguns tumors pediàtrics del sistema nerviós central, els tumors de la base del crani i el melanoma uveal va mostrar el seu benefici en algun dels aspectes analitzats. Molts dels autors van assenyalar la necessitat d'estudis més rigorosos i de qualitat superior que permetin extreure conclusions vàlides. Seria raonable optar per utilitzar la protonterapia en els casos en què l'evidència és suficient (tumors infantils especialment) i complementar-la amb el registre de resultats clínics que permetessin completar l'evidència. També seria raonable aprofitar per promoure l'obtenció d'evidència nova, ja sigui mitjançant assaigs controlats i aleatoritzats o mitjançant fórmules de cobertura amb generació d'evidència.

Aim: To review and update the scientific evidence published on the efficacy, effectiveness,safety and cost-effectiveness of the protontherapy for the treatment of cancer in different locations Methods: A systematic review of the scientific literature was undertaken that included scientific publications with the following criteria: systematic reviews, metaanalysis and evidence-based documents. All publications should consider one of the following outcomes: tumor local control, global survival, metastasis-free survival, toxicity and secondary effects, and cost-effectiveness assessment.The following databases were searched: Medline, Scopus, The Cochrane Library Plus, ISI Web of Knowledge, TRIP Database, National Health Service Evidence, National Health Service Centre for Reviews and Dissemination, Health Technology Assessment Database, National Health Service Economic Evaluation Database and Database of Abstracts of Reviews of Effects. Searches were performed through the keywords of interest and the reference review of the most important articles. Systematic reviews on this issue were selected from 2013. Results: A total of 19 documents were selected. The protontherapy showed unequal results depending on the cancer type and the criteria used for the evaluation. Protontherapy only had a global benefit in the treatment of meduloblastoma (in any age group)compared with other types of radiotherapy. Notwithstanding the abovementioned, the protontherapy showed benefits in some features analyzed in other pediatric cancers (efficacy, effectiveness, and safety), in skull base tumors (efficacy and effectiveness) and in the uveal melanoma (efficacy, effectiveness, and safety). Many authors pointed out the need of more high-quality and rigorous studies to extract valid conclusions. Conclusions: Protontherapy did not show more efficacy, effectiveness, cost-effectiveness and safety than the photon or ion therapies in most cancer types. However, protontherapy showed better global results for meduloblastoma; whereas, for several pediatric tumors of the central nervous system, the skull base tumors, and the uveal melanoma, this therapy showed some benefit at least in one of the analyzed features. In light of these conclusions, similar to those found in the 2014 Health technology assessment report, further studies providing higher quality scientific evidence should be undertaken in order to establish solid reccommendations for clinical practice. It would be reasonable to choose to use the protontherapy in cases where there is enough evidence (particularly in children’s tumors) along with the recording of clinical results to allow the completeness of evidence. It would also be reasonable to promote the gathering of new evidence from randomized controlled trials or by means of coverage with evidence development schemes.