Resum
Els fàrmacs per al tractament del TDAH són els psicoestimulants amfetamínics (metilfenidat i lisdexamfetamina, profàrmac de la dexamfetamina) i l’atomoxetina, que és un inhibidor selectiu de la recaptació de noradrenalina. En els darrers anys el consum de fàrmacs psicoestimulants per al tractament del TDAH ha crescut considerablement. Entre un 6 i 10% dels joves tractats amb metilfenidat o lisdexamfetamina i un 15% dels tractats amb atomoxetina presenten, en algun moment del tractament, algun tipus d’efecte advers cardiovascular (sobretot hipertensió arterial i taquicàrdia).
Paraules clau
Riscos cardíacs; Fàrmacs psicoestimulants; TDAH
Citació recomanada
Riscos cardíacs de metilfenidat, atomoxetina i lisdexamfetamina en nens i joves amb TDAH. Barcelona: Servei Català de la Salut; 2016.
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/3339Aquest element apareix a les col·leccions següents
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: