Riscos cardíacs de metilfenidat, atomoxetina i lisdexamfetamina en nens i joves amb TDAH

Abstract

The drugs for the treatment of ADHD are the amphetamine psychostimulants (methylphenidate and lysdexamphtamine, propharmacin of dexamethetamine) and atomoxetine, which is a selective inhibitor of the norepinephrine collection. In recent years, the consumption of psycho-stimulant drugs for the treatment of ADHD has grown considerably. Between 6 and 10% of young people treated with methylphenidate or lysdexamphthalmine and 15% of atomoxetine treatments present at some time of treatment some type of cardiovascular adverse effect (especially hypertension and tachycardia).

Los fármacos para el tratamiento del TDAH son los psicoestimulantes anfetamínicos (metilfenidato y lisdexamfetamina, profármaco de la dexamfetamina) y la atomoxetina, que es un inhibidor selectivo de la recaptación de noradrenalina. En los últimos años el consumo de fármacos psicoestimulantes para el tratamiento del TDAH ha crecido considerablemente. Entre un 6 y 10% de los jóvenes tratados con metilfenidato o lisdexamfetamina y un 15% de los tratados con atomoxetina presentan, en algún momento del tratamiento, algún tipo de efecto adverso cardiovascular (sobre todo hipertensión arterial y taquicardia).

Els fàrmacs per al tractament del TDAH són els psicoestimulants amfetamínics (metilfenidat i lisdexamfetamina, profàrmac de la dexamfetamina) i l’atomoxetina, que és un inhibidor selectiu de la recaptació de noradrenalina. En els darrers anys el consum de fàrmacs psicoestimulants per al tractament del TDAH ha crescut considerablement. Entre un 6 i 10% dels joves tractats amb metilfenidat o lisdexamfetamina i un 15% dels tractats amb atomoxetina presenten, en algun moment del tractament, algun tipus d’efecte advers cardiovascular (sobretot hipertensió arterial i taquicàrdia).