Maneig de les reaccions d'hipersensibilitat als antiinflamatoris no esteroidals (AINE)

Abstract

Els pacients amb reaccions adverses per hipersensibilitat induïdes per AINE representen un col·lectiu heterogeni amb una expressió clínica molt diversa. Els AINE són la primera causa d’hipersensibilitat a fàrmacs. Les reaccions d’hipersensibilitat a AINE són reaccions adverses tipus B (impredictibles que ocorren en individus susceptibles) segons la classificació de l’OMS. S’ha classificat la hipersensibilitat a AINE d’acord amb els símptomes que produeixen (respiratoris, cutanis, anafilaxi), la latència d’aquests símptomes (immediates i retardades), les malalties concomitants que presenten els pacients (asma, urticària crònica espontània) i el possible mecanisme de la reacció (immunitari amb participació d’IgE o predominantment de cèl·lules T i no immunitari per inhibició de COX-1). No existeix cap bateria de proves que permeti saber si un pacient, sense haver tingut mai cap reacció, té al·lèrgia a un o diversos medicaments. L’estudi de les reaccions d’al·lèrgia a AINE és complex i s’ha d’individualitzar tant per pacient com per medicament. Davant una possible reacció, els al·lergòlegs realitzen, en primer lloc, una anamnesi dirigida que pot aportar molta informació sobre la probabilitat que un pacient tingui al·lèrgia a un medicament. Les proves cutànies o de laboratori ajuden al diagnòstic, però només la prova d’exposició controlada al medicament permet establir el diagnòstic definitiu. Cal recordar que no existeixen proves de cribratge per saber si una persona és o no al·lèrgica. L’estudi d’al·lèrgia a fàrmacs pot confirmar el diagnòstic, així mateix si l’estudi és negatiu no es descarta una sensibilització en el futur.

Los pacientes con reacciones adversas por hipersensibilidad inducidas por AINE representan un colectivo heterogéneo con una expresión clínica muy diversa. Los AINE son la primera causa de hipersensibilidad a fármacos. Las reacciones de hipersensibilidad a AINE son reacciones adversas tipos B (impredecibles que ocurren en individuos susceptibles) según la clasificación de la OMS. Se ha clasificado la hipersensibilidad a AINE de acuerdo con los síntomas que producen (respiratorios, cutáneos, anafilaxis), la latencia de estos síntomas (inmediatas y retardadas), las enfermedades concomitantes que presentan los pacientes (asma, urticaria crónica espontánea) y el posible mecanismo de la reacción (inmunitario con participación de IgE o predominantemente de células T y no inmunitario por inhibición de COX-1). No existe ninguna batería de pruebas que permita saber si un paciente, sin haber tenido nunca ninguna reacción, tiene alergia a uno o varios medicamentos. El estudio de las reacciones de alergia a AINE es complejo y se tiene que individualizar tanto por paciente cómo por medicamento. Ante una posible reacción, los alergólogos realizan, en primer lugar, una anamnesis dirigida que puede aportar mucha información sobre la probabilidad que un paciente tenga alergia a un medicamento. Las pruebas cutáneas o de laboratorio ayudan al diagnóstico, pero sólo la prueba de exposición controlada al medicamento permite establecer el diagnóstico definitivo. Hay que recordar que no existen pruebas de criba para saber si una persona es o no alérgica. El estudio de alergia a fármacos puede confirmar el diagnóstico, así mismo si el estudio es negativo no se descarta una sensibilización en el futuro.

Patients with adverse reactions due to hypersensitivity induced by NSAIDs represent a heterogeneous group with a very diverse clinical expression. NSAIDs are the first cause of hypersensitivity to drugs. Hypersensitivity reactions to NSAIDs are type B adverse reactions (unpredictable that happen in susceptible individuals) according to the OMS classification. Hypersensitivity to NSAIDs has been classified according to the symptoms they produce (respiratory, skin, anaphylaxis), the latency of these symptoms (immediate and delayed), the concomitant diseases that patients present (asthma, chronic spontaneous urticaria) and the possible reaction mechanism (immune with participation of IgE or predominantly of T cells and non-immune by inhibition of COX-1). There is no battery of tests to know if a patient, without ever having any reaction first, is allergic to one or several drugs. The study of NSAID allergy reactions is complex and it needs to adapt by patient and drug. In the face of a possible reaction, allergists make, in the first place, a directed anamnesis that it can provides a lot of information about the probability that a patient has an allergy to a drugs. Skin or laboratory tests help in the diagnosis, but only the controlled exposure test allows the final diagnosis. It’s important remember that there are no screening tests to know if a person is allergic or not. The study of drug allergy can confirm the diagnosis, even if the study is negative, a future sensitization is not ruled out.