400 años de Cervantes y Shakespeare: cuando la locura no era ruido cerebral a eliminar: la perspectiva de Michel Foucault
Resum
La commemoració enguany del 400 aniversari de la mort de Cervantes i Shakespeare constitueix, sens dubte, una excel·lent oportunitat per reflexionar sobre els grans canvis en la concepció de l'ésser humà que han tingut lloc en la nostra societat en tot aquest temps. I, un dels canvis més rellevants, té a veure amb la concepció de la bogeria. Un element central de tota concepció de l'ésser humà és el seu contacte amb la realitat, el com interpreta el món. Per Cervantes i Shakespeare, la bogeria formava part de la naturalesa humana, era una realitat indissociable a la nostra condició humana. En paraules de Foucault, la bogeria per a aquests autors era "un fenomen humà integral", no es podia entendre l'ésser humà sense entendre la seva bogeria.
Avui, 400 anys després, la bogeria és per a la psiquiatria oficial vinculada als poders dominants un inoportú soroll cerebral a eliminar a qualsevol preu. I aquesta visió s'ha traslladat a l'opinió pública a través de poderosos mitjans de comunicació.
Paraules clau
Bogeria; Cervantes; ShakespeareCitació recomanada
Achotegui J. 400 años de Cervantes y Shakespeare: cuando la locura no era ruido cerebral a eliminar: la perspectiva de Michel Foucault. Butll Bioet. 2016;19.
Audiència
Professionals
Aquest element apareix a les col·leccions següents
- DS - Articles científics [407]
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element:




