Impacte dels centres d’atenció ambulatòria en el seguiment de pacients amb síndrome d’apnea-hipopnea del son

Abstract

Introducció: El manteniment tècnic en el tractament a llarg termini de la síndrome d'apnea-hipopnea del son (SAHS) basat en la revisió domiciliària és un problema tant pel volum de pacients afectats com per les dificultats de seguiment de pacients actius. Objectius: Analitzar l’accessibilitat i la qualitat de l’atenció prestada als centres d’atenció ambulatòria de Catalunya; Descriure els patrons de seguiment dels pacients de cada empresa subministradora; Valorar el grau de satisfacció dels pacients; Avaluar l’acceptació de les noves tecnologies de la comunicació. Metodologia: La metodologia s’ha basat, d’una banda, en una anàlisi descriptiva general dels centres d’atenció ambulatòria (CAA) de Catalunya a partir d’una fitxa d’identificació de cada centre. D’altra banda, s’ha dut a terme un qüestionari als usuaris dels centres per tal de valorar el seu grau de satisfacció. L’anàlisi estadística es va fer a través d’una anàlisi univariant (mitjanes (DE) o medianes (rang interquartílic) en el cas de les variables numèriques i percentatges en el cas de les qualitatives; en segon lloc es va realitzar una anàlisi bivariant per determinar les variables relacionades amb el grau de satisfacció (khi quadrat o t de Student). Nivell de significació 5%. Es va fer un model multivariant de regressió logística per determinar la relació entre el grau de satisfacció i el lloc de residència. Prèviament s’havia fet un estudi dels possibles factors d’interacció i confusió (edat, gènere, etc.). Resultats: Els principals resultats són: 1.165 enquestes. 79,1% homes, 63,7% tenen més de 55 anys, 49% són pensionistes i el 64% porten més d’un any amb el tractament. El 40% dels usuaris viuen a una població diferent a la del centre (71,3% a menys de 30’). Las causes més freqüents de visita són el manteniment preventiu de l’aparell (39,9%), la cita prèvia per a revisió periòdica (32,85%) i el canvi d’aparell (20,95%). Les valoracions sobre l’accessibilitat dels centres són molt positives (la mediana en atenció telefònica, ubicació i horaris és de 9 i en temps d’espera és de 10). La mitjana de satisfacció del model actual respecte de l’anterior és de 7,51 (amb una mediana de 8). Viure a una població diferent influeix negativament en el grau de satisfacció (p=0,024). Conclusions: La principal conclusió que s’extreu d’aquest informe és que el grau de satisfacció respecte dels centres d’atenció ambulatòria és molt elevat. Caldria apropar els centres al màxim possible a les poblacions disperses (una possibilitat seria mitjançant els punts d’assistència mòbils).

Introducción: El mantenimiento técnico en el tratamiento a largo plazo del síndrome de apnea-hipopnea del sueño (SAHS) basado en la revisión domiciliaria es un problema, tanto por el volumen de pacientes afectados como por las dificultades de seguimiento de pacientes activos. Objetivos: Analizar la accesibilidad y la calidad de la atención prestada en los centros de atención ambulatoria de Cataluña; Describir los patrones de seguimiento de los pacientes de cada empresa suministradora; Valorar el grado de satisfacción de los pacientes; Evaluar la aceptación de las nuevas tecnologías de la comunicación. Metodología:La metodología se ha basado, por una parte, en un análisis descriptivo general de los centros de atención ambulatoria (CAA) de Cataluña a partir de una ficha de identificación de cada centro. Por otra parte, se ha realizado un cuestionario a los usuarios de los centros para valorar su grado de satisfacción. El análisis estadístico se hizo a través de un análisis univariante (medias (DE) o medianas (rango intercuartílico) en el caso de las variables numéricas y porcentajes en el caso de las cualitativas; en segundo lugar se realizó un análisis bivariante para determinar las variables relacionadas con el grado de satisfacción (chi cuadrado o t de Student). Nivel de significación 5%. Se llevó a cabo un modelo multivariante de regresión logística para determinar la relación entre el grado de satisfacción y el lugar de residencia. Previamente se había hecho un estudio de los posibles factores de interacción y confusión (edad, género, etc.). Resultados: Los principales resultados son: 1.165 encuestas. 79,1% hombres, 63,7% tienen más de 55 años, 49% son pensionistas y el 64% llevan más de un año con el tratamiento. El 40% de los usuarios viven en una población diferente a la del centro (71,3% a menos de 30’). Las causas más frecuentes de visita son el mantenimiento preventivo del aparato (39,9%), la cita previa para revisión periódica (32,85%) y el cambio de aparato (20,95%). Las valoraciones sobre la accesibilidad de los centros son muy positivas (la mediana en atención telefónica, ubicación y horarios es de 9 y en tiempo de espera, de 10). La media de satisfacción del modelo actual respecto al anterior es de 7,51 (con una mediana de 8). Vivir en una población diferente influye negativamente en el grado de satisfacción (p=0,024). Conclusiones: La principal conclusión que se extrae de este informe es que el grado de satisfacción respecto a los centros de atención ambulatoria es muy elevado. Sería necesario acercar los centros lo máximo posible a las poblaciones dispersas (una posibilidad sería mediante los puntos de asistencia móviles).

Introduction: The technical maintenance on the treatment of Obstructive Sleep Apnea Syndrome (OSAS) based on domiciliary revisions is a problem both in terms of volume of patients affected and in terms of the difficulty to follow active patients. Objectives: To analyse the accessibility and the quality of attention given at the day care centres; To describe patterns of following-up of patients for each supplier of services; To assess the level of satisfaction of patients; To evaluate the acceptance of new technologies of communication. Methodology: The methodology is based on a general descriptive analysis of day care centres of Catalonia. In addition, a questionnaire was carried out to the users in order to assess their level of satisfaction. Statistical analysis was done using a univariate (mean (SD) or median (interquartile range) in the case of numeric variables and percentages in the case of qualitative and secondly there was a bivariate related variables to determine the degree of satisfaction (chi square or Student t). 5% level of significance. became a multiple logistic regression model to determine the relationship between satisfaction and place of residence. Previously a study of the possible interaction and confounding factors (age, gender etc ...) was made. Results: The main results are: 1,165 surveys. 79.1% men, 63.7% are over 55 years old, 49% are pensioners and 64% spent more than a year with treatment. 40% of users live in a different town from the day care centre (71.3% within 30 minutes). The most common visit causes are: preventative maintenance of equipment (39.9%), the arrangement for periodic review (32.85%) and the change of device (20.95%). Evaluations of the accessibility of the day care centres are very positive (call attention, location and opening hours have a median of 9; standby time’s median is 10). The average satisfaction from the previous current model is 7.51 (with a median of 8). Living in a different population negatively influences the level of satisfaction (p = 0.024). Conclusions: The main conclusion drawn from this report is that the degree of satisfaction with day care centres is very high. Day care centres should be approached to the scattered populations (one possibility would be using mobile health points).