Resum
Introducció. L’objectiu d’aquest article és presentar els resultats preliminars de la vigilància epidemiològica de la tuberculosi (TB) a Catalunya l’any 2017 i valorar-ne l’evolució en els darrers anys. Mètodes i resultats. La vigilància epidemiològica de la TB a Catalunya combina sistemes de vigilància passius i actius. L’any 2017 s’han notificat 1.001 casos de TB (13,2 casos per 100.000 habitants). El 61,6% dels casos són homes i el 38,4%, dones, amb una taxa de 16,6 casos i 10 casos per 100.000 habitants, respectivament. La mitjana d’edat dels malalts ha estat de 44,3 anys, significativament superior en les persones autòctones (49,7 anys) en comparació amb els immigrants (38,3 anys). Els casos pediàtrics representen el 6,3% del total, amb una taxa de 5,3 casos per 100.000 habitants. El 47,7% dels casos de TB han estat immigrants que han presentat una taxa que és més de 4 vegades superior a la de les persones autòctones (35,8 i 8,4 casos per 100.000 habitants, respectivament). La forma més freqüent de presentació de la TB ha estat la pulmonar, observada en el 69,4% dels casos (9,2 casos per 100.000 habitants), dels quals el 41,4% han estat bacil·lífers (3,8 casos per 100.000 habitants). El retard diagnòstic dels casos de TB pulmonar de 2017 ha estat superior al mes (mediana de 47 dies), però ha disminuït significativament a l’observat entre els casos de l’any 2016 (47 i 56 dies de mediana, respectivament). La resistència primària a algun fàrmac antituberculós de primera línia ha estat del 12,4%; a la isoniazida, del 6,6%, i simultàniament a la isoniazida i la rifampicina, del 1%. En el 79,3% dels casos de TB pulmonar es va realitzar un estudi de contactes, proporció inferior a la de 2016, però que ascendeix fins al 88,9% en els casos de TB pulmonar bacil·lífera. El 87,2% dels casos de TB que van iniciar el tractament l’any 2016 el van finalitzar satisfactòriament, proporció superior en dones (88,5%) que en homes (86,4%) i sense diferències significatives entre les persones autòctones i els immigrants. Respecte a l’any 2016, la taxa d’incidència de TB de 2017 ha disminuït només un 0,8%, a causa d’una disminució del 3,4% en les persones autòctones però d’un augment de l’1,4% en els immigrants, mentre que l’any 2016 la reducció observada respecte a la taxa de 2015 va ser del 7%. Conclusions. Tot i els importants avenços realitzats en el control d’aquesta malaltia, la incidència de la TB a Catalunya l’any 2017 mostra una aturada de la davallada observada en els darrers anys. Això posa de manifest la necessitat d’augmentar els esforços per mantenint el compromís polític i tècnic necessari i sumar esforços per controlar i eliminar la TB, identificant i tractant els casos d’infecció tuberculosa latent i, d’aquesta manera, disminuir el reservori de l’agent causal d’aquesta malaltia.
Paraules clau
Tuberculosi; Vigilància epidemiològica; Notificació microbiològica
Citació recomanada
Rodés-Monegal A, López-Espinilla M, Manzanares-Laya S, García-Lebrón M, Jané-Checa M. La tuberculosi a Catalunya l’any 2017. Butll Epidemiol Catalunya. 2018 juny;39(06):124-134.
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/3901Aquest element apareix a les col·leccions següents
- DS - Articles científics [352]
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: