Permetrina, ivermectina... quin és el tractament d'elecció per a la sarna?

Abstract

L’escabiosi, popularment coneguda com a sarna, és una parasitosi de la pell contagiosa i pruriginosa que es transmet de persona a persona i afecta totes les edats i classes socioeconòmiques. Durant els últims anys s’ha produït un increment de les notificacions de casos de sarna, de fet, durant els dos primers mesos de 2018 es van produir a Catalunya 7 brots. El diagnòstic és clínic i les diferents manifestacions clíniques permeten classificar-la en sarna clàssica (típica) o sarna noruega (atípica, crostosa). El tractament consisteix a establir una sèrie de mesures higièniques i ambientals conjuntament amb l’aplicació de tractaments tòpics i/o sistèmics. Al nostre entorn, la permetrina tòpica al 5% es considera el tractament d’elecció de la sarna. Cal realitzar el tractament correctament i seguir estrictament les mesures higièniques i ambientals per evitar les reinfestacions. La ivermectina oral només està disponible com a medicació estrangera i el seu ús s’hauria de reservar per al tractament de la sarna noruega, una variant més agressiva que es presenta típicament en persones immunodeprimides, la qual s’ha d’administrar conjuntament amb escabicides tòpics. També es pot valorar l’ús d’ivermectina oral en casos greus o en brots en residències geriàtriques o altres institucions en què un tractament tòpic és poc practicable. Hi ha altres escabicides disponibles, com el sofre, el crotamitó o el lindà entre d’altres, però el seu ús està limitat perquè és poc accessible, tenen una escassa efectivitat o presenten una alta toxicitat

La escabiosis, popularmente conocida como sarna, es una parasitosis de la piel contagiosa y pruriginosa que se transmite de persona a persona y afecta a todas las edades y clases socioeconómicas. Durante los últimos años se ha producido un incremento de las notificaciones de casos de sarna, de hecho, durante los dos primeros meses del 2018 se produjeron en Catalunya 7 brotes. Su diagnóstico es clínico y las diferentes manifestaciones clínicas permiten clasificar la sarna en sarna clásica (típica) o sarna noruega (atípica o crostrosa). El tratamiento consiste en establecer una serie de medidas higiénicas y ambientales conjuntamente con la aplicación de tratamientos tópicos y/o sistémicos. En nuestro entorno la permetrina tópica al 5% se considera el tratamiento de elección. Se debe realizar el tratamiento correctamente y seguir de forma estricta las medidas higiénicas y ambientales para evitar la transmisión y reinfestaciones. La ivermectina oral solo está disponible como medicación extranjera y su uso se debe reservar para el tratamiento de la sarna noruega, una variante más agresiva que se presenta típicamente en personas inmunodeprimidas, en la que se ha de administrar conjuntamente con escabicidas tópicos. También se puede valorar el uso de ivermectina oral en casos graves o en brotes en residencias geriátricas u otras instituciones dónde la aplicación de un tratamiento tópico resulta poco práctica. Se dispone de otros escabicidas como el azufre, el crotamitón, malatión o el lindano, entre otros, pero su uso está limitado por ser poco accesibles, tener una escasa efectividad o presentar una alta toxicidad.