Patiròmer i ciclosilicat de sodi i zirconi per al tractament de la hiperpotassèmia

Abstract

Els nivells de potassi sèric (K-S) es mantenen normalment entre uns límits estrets (3,5-5,0 mmol/L) mitjançant múltiples mecanismes. Aquesta regulació tan estricta és essencial per a una gran quantitat de processos cel·lulars. Els desequilibris en l'homeòstasi del potassi (K) s'han associat a diversos processos patològics com la progressió de la malaltia cardíaca i renal i la fibrosi intersticial. A més, els pacients amb hiperpotassèmia (hiperK) o hipopotassèmia (hipoK) tenen taxes de mortalitat augmentades. La hiperpotassèmia és la presència de concentracions anormalment altes de potassi a la sang. La majoria de dades sobre la hiperK provenen de pacients hospitalitzats, en els quals la incidència s'ha estimat que pot ser d'un 1% a un 10%, ja que en la població general és poc freqüent. Tot i que no hi ha una definició estàndard d'hiperK, ni a partir de quins nivells de concentració de K-S s'hauria de tractar, la guia de l'European Resuscitation Council defineix la hiperK com la presència de nivells de K-S > 5,5 mmol/L (hiperK lleu: 5,5-5,9; hiperK moderada: 6,0-6,4; hiperK greu: ≥ 6,5). Per tal de determinar si la hiperK és transitòria o sostinguda, s'han de fer determinacions repetides consecutives. La hiperK es detecta per analítica de sang, normalment de rutina, o quan apareixen trastorns.

Los niveles de potasio sérico (K-S) se mantienen normalmente entre unos límites estrechos (3,5-5,0 mmol / L) mediante múltiples mecanismos. Esta regulación tan estricta es esencial para una gran cantidad de procesos celulares. Los desequilibrios en la homeostasis del potasio (K) se han asociado a diversos procesos patológicos como la progresión de la enfermedad cardíaca y renal y la fibrosis intersticial. Además, los pacientes con hiperpotasemia (hiperK) o hipopotasemia (hipoK) tienen tasas de mortalidad aumentadas. La hiperpotasemia es la presencia de concentraciones anormalmente altas de potasio en la sangre. La mayoría de datos sobre la hiperK provienen de pacientes hospitalizados, en los que la incidencia se ha estimado que puede ser de un 1% a un 10%, ya que en la población general es poco frecuente. Aunque no hay una definición estándar de hiperK, ni a partir de qué niveles de concentración de KS se debería tratar, la guía del European Resuscitation Council define la hiperK como la presencia de niveles de KS > 5,5 mmol / L (hiperK leve: 5,5-5,9; hiperK moderada: 6,0-6,4; hiperK grave: ≥ 6,5). Para determinar si la hiperK es transitoria o sostenida, se deben hacer determinaciones repetidas consecutivas. La hiperK se detecta por análisis de sangre, normalmente de rutina, o cuando aparecen trastornos.

Serum potassium levels (K-S) are normally maintained within narrow limits (3.5-5.0 mmol / L) by multiple mechanisms. Such strict regulation is essential for numerous cellular processes. Imbalances in potassium (K) homeostasis have been associated with various pathological processes, such as the progression of heart and kidney disease and interstitial fibrosis. In addition, patients with hyperkalemia (hyperK) or hypokalemia (hypoK) have increased mortality rates. Hyperkalemia is the presence of abnormally high levels of potassium in the blood. Most data on hyperK come from hospitalized patients, in whom the incidence has been estimated to be 1% to 10%, as it is uncommon in the general population. Although there is no standard definition of hyperK, nor from what levels of KS concentration should it be treated, the European Resuscitation Council guide defines hyperK as the presence of KS levels > 5.5 mmol / L (mild hyperK: 5.5-5.9; moderate hyperK: 6.0-6.4; severe hyperK: ≥ 6.5). In order to determine whether hyperK is transient or sustained, consecutive repeated determinations should be made. HyperK is detected by blood tests, usually routine, or when disorders appear.