Resum
Objectius: l’objectiu d’aquest document és consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en
algunes situacions clíniques comunes en la lumbàlgia crònica, per tal de reduir la variabilitat
de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la
patologia a estudiar i els riscos per a la salut.
Metodologia: utilitzant una tècnica RAND modificada, s’ha consultat dos col·lectius de professionals (especialistes en diagnòstic per la imatge i clínics) sobre l’ús apropiat de 7 tecnologies en sis condicions clíniques diferenciades. Les puntuacions mitjanes dels grups han estat presentades en dues ocasions al grup per valorar si hi havia convergència cap a un punt.
S’han valorat els resultats, si hi havia diferències significatives entre puntuacions i s’ha
consensuat entre un grup d’experts el resultat de l’exercici de priorització.
Resultats: en lumbàlgia no complicada i sense signes d’alerta no cal fer cap prova d’imatge. En la resta de situacions, la radiografia simple o, alternativament, la ressonància magnètica són les
proves d’elecció; es deixa al judici clínic del radiòleg la necessitat de realitzar la prova amb un contrast. La radiculomielografia, la tomografia computada, i la gammagrafia tenen un paper molt més residual en la lumbàlgia.
Conclusions: davant un pacient amb lumbàlgia, malgrat tenir a l’abast multitud de proves, són suficients la radiografia simple i la ressonància magnètica.
Paraules clau
Lumbàlgia crònica; Diagnòstic; Diagnòstic per la imatge
Citació recomanada
Solà-Morales O, Galimany J. Lumbàlgia crònica: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge. Barcelona: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut; 2010.
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/2900Aquest element apareix a les col·leccions següents
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: