Abordatge dels pacients amb teràpia antiarrítmica

Abstract

Les arrítmies cardíaques consisteixen en una alteració del ritme cardíac normal. Es classifiquen en bradiarrítmies i taquiarrítmies. La fibril·lació auricular és l’arrítmia més freqüent en el nostre entorn. L’objectiu de la teràpia és millorar els símptomes i prevenir els problemes relacionats, sobretot els potencialment greus o de risc vital, com la mort sobtada deguda a arrítmies ventriculars o els tromboembolismes. Actualment, la teràpia antiarrítmica, a més dels fàrmacs antiarrítmics, inclou l’ablació per catèter i la implantació de marcapassos o desfibril·ladors. Els medicaments antiarrítmics són un grup heterogeni de fàrmacs que actuen majoritàriament a nivell dels canals iònics de les cèl·lules cardíaques. Els antiarrítmics més prescrits són l’amiodarona, la flecaïnida, els beta-blocadors, el verapamil i la digoxina. El maneig terapèutic de les arrítmies cardíaques és complex i necessita d’un coneixement ampli de la patologia i les opcions terapèutiques. Els fàrmacs antiarrítmics requereixen el seguiment farmacoterapèutic de l’efectivitat i dels possibles efectes adversos i interaccions amb la medicació dels pacients.

Las arritmias cardíacas consisten en una alteración del ritmo cardíaco normal. Se clasifican en bradiarritmias y taquiarritmias. La fibrilación auricular es la arritmia más frecuente en nuestro entorno. El objetivo de la terapia es mejorar los síntomas y prevenir los problemas relacionados, sobre todo los potencialmente graves o de riesgo vital, como la muerte repentina debida a arritmias ventriculares o los tromboembolismos. Actualmente, la terapia antiarrítmica, además de los fármacos antiarrítmicos, incluye la ablación por catéter y la implantación de marcapasos o desfibriladores. Los medicamentos antiarrítmicos son un grupo heterogéneo de fármacos que actúan mayoritariamente en nivel de los canales iónicos de las células cardíacas. Los antiarrítmicos más prescritos son el amiodarona, la flecainida, los betabloqueadores, el verapamilo y la digoxina. El manejo terapéutico de las arritmias cardíacas es complejo y necesita de un conocimiento amplio de la patología y las opciones terapéuticas. Los fármacos antiarrítmicos requieren el seguimiento farmacoterapéutico de la efectividad y de los posibles efectos adversos e interacciones con la medicación de los pacientes.

Cardiac arrhythmias consist on a normal heart rhythm disturbance. They are classified into bradyarrhythmias and tachyarrhythmias. Atrial fibrillation is the most frequent arrhythmia in our environment. The goal of therapy is to improve symptoms and prevent related problems, especially those that are potentially serious or life-threatening, such as sudden death due to ventricular arrhythmias or thromboembolism. Currently, antiarrhythmic therapy, in addition to antiarrhythmic drugs, includes catheter ablation and implantation of pacemakers or defibrillators. Antiarrhythmic drugs are a heterogeneous group of drugs that act mostly at the level of the ion channels of cardiac cells. The most commonly prescribed antiarrhythmics are amiodarone, flecainide, beta-blockers, verapamil, and digoxin. The therapeutic management of cardiac arrhythmias is complex and requires a broad knowledge of the pathology and therapeutic options. Antiarrhythmic drugs require the pharmacotherapeutic follow-up of the effectiveness and of the possible adverse effects and interactions with the medication of the patients.