Resum
L’oxigenoteràpia domiciliària canvia positivament la història natural dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica amb insuficiència respiratòria crònica (PaO2≤55 mm Hg respirant aire ambient) si reben l’oxigen més de 15 hores/dia amb caràcter indefinit. Un tractament d’aquestes característiques planteja problemes d’indicació (necessitat d’una gasometria arterial) i d’ús apropiat (selecció de la font de subministrament, adherència i extensió de les indicacions a altres malalties que causen insuficiència respiratòria).
Paraules clau
Oxigenoteràpia domiciliària; Teràpies respiratòries; Malaltia pulmonar obstructiva crònica
Citació recomanada
Tebé C, Espallargues M, Colls C, Pons JMV, Escarrabill J. Teràpies respiratòries a domicili: oxigenoteràpia (2008-2013). Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya; 2015. (Atles de variacions del SISCAT;5).
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/5427Aquest element apareix a les col·leccions següents
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: