La incidència de diabetis mellitus de tipus 1 durant la pandèmia de COVID-19 a Catalunya

Abstract

Introducció: la diabetis de tipus 1 és una malaltia crònica que es caracteritza per la falta de producció d’insulina per part del pàncrees, el que provoca un augment dels nivells de glucosa en sang. En alguns països s’ha reportat un increment en la incidència de diabetis de tipus 1 durant la pandèmia de COVID-19. Objectiu: comprovar si ha augmentat la incidència de diabetis de tipus 1 durant la pandèmia de COVID-19 a Catalunya. Mètodes: estimació de la incidència esperada de diabetis de tipus 1 per als anys 2020-2021 a través d’una regressió Poisson, i comparació amb la incidència observada. La incidència observada es va obtenir a partir del registre poblacional de diabetis de tipus 1 del programa PADRIS d’analítica de dades d’AQuAS. Resultats: de forma agregada, l’any 2020 la incidència no va augmentar significativament respecte a l’any anterior, però per a l’any 2021 va augmentar significativament en un 28 %. Els majors augments, en tots dos anys, es van donar entre les persones menors de 18 anys i les dones. Conclusions i discussió: durant la pandèmia de COVID-19 es va produir un augment notable i estadísticament significatiu de la incidència de casos de DM1 a Catalunya, encara que no és possible establir una relació de causalitat entre la pandèmia i la diabetis. Es requereixen més estudis per investigar els possibles mecanismes biològics o socials que podrien explicar aquest fenomen i les seves implicacions clíniques i sanitàries.

Introducción: la diabetes tipo 1 es una enfermedad crónica que se caracteriza por la falta de producción de insulina por parte del páncreas, lo que provoca un aumento de los niveles de glucosa en sangre. En algunos países se ha reportado un incremento en la incidencia de diabetes tipo 1 durante la pandemia de COVID-19. Objetivo: comprobar si ha aumentado la incidencia de diabetes tipo 1 durante la pandemia de COVID-19 en Cataluña. Métodos: estimación de la incidencia esperada de diabetes tipo 1 para los años 2020-2021 a través de una regresión Poisson, y comparación con la incidencia observada. La incidencia observada se obtuvo a partir del registro poblacional de diabetes tipo 1 del programa PADRIS de analítica de datos de AQuAS. Resultados: de forma agregada, en el año 2020 la incidencia no aumentó significativamente respecto al año anterior, pero para el año 2021 aumentó significativamente en un 28%. Los mayores aumentos, en ambos años, se dieron entre las personas menores de 18 años y las mujeres. Conclusiones y discusión: durante la pandemia de COVID-19 se produjo un aumento notable y estadísticamente significativo de la incidencia de casos de DM1 en Cataluña, aunque no es posible establecer una relación de causalidad entre la pandemia y la diabetes. Se requieren más estudios para investigar los posibles mecanismos biológicos o sociales que podrían explicar este fenómeno y sus implicaciones clínicas y sanitarias.

Introduction: Type 1 diabetes (T1D) is a chronic disease characterized by insufficient insulin production by the pancreas, leading to high blood glucose levels. Some countries have reported an increase in the incidence of T1D during the COVID-19 pandemic. Objective: To examine whether the incidence of T1D has increased during the COVID-19 pandemic in Catalonia. Methods: We estimated the expected incidence of T1D for 2020-2021 using a Poisson regression model based on historical data from 2010 to 2019. We compared the expected incidence with the observed incidence obtained from the population-based T1D registry of the PADRIS data analysis program of AQuAS. Results: In 2020, there was no significant increase in incidence compared to 2019, but in 2021 there was a significant increase of 28%. The largest increases occurred among people under 18 years old and women. Conclusions and discussion: There was a notable and statistically significant increase in T1D cases in Catalonia during the COVID-19 pandemic, although a causal relationship between the pandemic and diabetes cannot be established. Further studies are needed to explore the possible biological or social mechanisms that could explain this phenomenon and its clinical and health implications.