Resum
Els antihistamínics anti-H1 són els fàrmacs més emprats per al tractament de les malalties al·lèrgiques. Es classifiquen
en antihistamínics de primera generació (clorfeniramina, difenhidramina, hidroxizina) i de segona
generació (bilastina, cetirizina, desloratadina, ebastina, fexofenadina, levocetirizina, loratadina, rupatadina).
Actualment, per via oral, es recomana utilitzar sempre antihistamínics de segona generació amb una acció
més selectiva sobre els receptors H1 i una baixa liposolubilitat que permet una distribució limitada al sistema
nerviós central (SNC). En cas de necessitar un antihistamínic parenteral només es disposa de la dexclorfeniramina,
que és de primera generació.
Els antihistamínics són efectius en el tractament de les rinoconjuntivitis al·lèrgiques i les urticàries de qualsevol
etiologia. L’elevada prevalença de la rinitis en la població general (20%) fa que la prescripció d’antihistamínics
sigui molt elevada. En la rinitis són més efectius per tractar la mucositat, la pruïja i els esternuts que la congestió
nasal. També s’utilitzen com a tractament de la urticària crònica espontània. Així mateix, els antihistamínics no
controlen la pruïja de la dermatitis atòpica ni són el tractament de primera línia en l’anafilaxi.
Els antihistamínics anti-H1 són, en general, fàrmacs ben tolerats. Els de primera generació creuen la barrera
hematoencefàlica i poden produir sedació i efectes anticolinèrgics centrals (confusió, agitació, etc.) i perifèrics
(retenció d’orina, sequedat de boca, xerostomia). En el cas que un pacient necessiti tractament antihistamínic
és important tenir en compte la càrrega anticolinèrgica dels fàrmacs que està prenent; això resulta especialment
rellevant en pacients d’edat avançada.
Un altre efecte advers d’alguns antihistamínics, potencialment greu, és la prolongació de l’interval QT, que va
motivar la retirada del mercat de fàrmacs com astemizole i terfenadina.
Cal tenir present que hi ha certs grups de població (embarassades, lactants, edat avançada, insuficiència renal
i/o hepàtica i nens i nenes) en els quals els antihistamínics s’han de prescriure amb precaució tenint en compte
les recomanacions de la fitxa tècnica del fàrmac.
En aquest Butlletí es revisen els antihistamínics disponibles per a les principals malalties al·lèrgiques al nostre
entorn.
Paraules clau
Antihistamínic; Al·lèrgia; Urticària; Rinitis; Efectes adversos; Interaccions
Citació recomanada
Andrés B, Corominas M, Llop R, Lleonart R. Ús dels antihistamínics en patologia al·lèrgica. Butll Inf Ter. 2019 Jul.;30(06):33-9.
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/4508Aquest element apareix a les col·leccions següents
- DS - Articles científics [346]
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: