Cistitis no complicada en dones: 5 estratègies per millorar la prescripció

Abstract

Les resistències als antibiòtics afecten la capacitat de controlar les infeccions d’una manera efectiva. S’estima que l’any 2050 morirà més gent per infeccions de bacteris multiresistents que per càncer. En l’atenció primària es duen a terme el 90 % de les prescripcions d’antibiòtics, i es calcula que aproximadament entre el 30 i el 50 % de les prescripcions podrien ser inapropiades. Les infeccions del tracte urinari (ITU) es consideren una de les infeccions més freqüents en aquest àmbit, i amb creences errònies associades al seu maneig, com ara que cal tractar sistemàticament la bacteriúria en absència de símptomes, cosa que contribueix a una sobreprescripció d’antibiòtics. Hi ha evidència que ens indica que la fosfomicina trometamol en una dosi única de 3 grams és el tractament d’elecció, i la nitrofurantoïna és l’alternativa, sempre que el tractament no duri més de set dies. En general, no està indicat l’ús de cefalosporines de tercera generació i fluoroquinolones en el tractament empíric per tal d’evitar el desenvolupament de soques d’E. coli amb beta-lactamasa d’espectre estès (BLEE). En les cistitis recurrents, la profilaxi antibiòtica s’ha mostrat efectiva, però també hi ha altres estratègies, com ara augmentar la ingesta de líquids, utilitzar estrògens vaginals en dones postmenopàusiques o la micció postcoital, que en podrien reduir el risc. El paper dels nabius, els probiòtics, les autovacunes o la D-mannosa en la prevenció de les recurrències és limitat i controvertit.

La resistencia a los antibióticos está afectando a nuestra capacidad de controlar las infecciones de forma efectiva. Se estima que en el año 2050 la mortalidad por infecciones de bacterias multiresistentes superará a la mortalidad asociada al cáncer. El 90% de las prescripciones de antibióticos se realizan en el contexto de la atención primaria y se estima que aproximadamente entre el 30 y el 50% de las prescripciones podrían ser inapropiadas. Las infecciones del tracto urinario se consideran una de las infecciones más frecuentes en este ámbito y algunas creencias erróneas, como que es necesario tratar sistemáticamente la bacteriuria en ausencia de síntomas, están contribuyendo a la sobreprescripción de antibióticos. La evidencia disponible indica que Fosfomicina trometamol 3g en dosis única es el tratamiento de elección y la nitrofurantoina su alternativa, siempre que la duración del tratamiento no supere los 7 días. En general no está indicado el uso de cefalosporinas de tercera generación y fluoroquinolonas como tratamiento empírico para evitar el desarrollo de cepas de E. coli BLEE. En las cistitis recurrentes la profilaxis antibiótica ha demostrado ser efectiva. Disponemos también de otras estrategias como aumentar la ingesta de líquidos, utilizar estrógenos vaginales en mujeres postmenopáusicas o la micción post coital que parece podrían reducir el riesgo de recurrencias. El papel de los arándanos, los probióticos, las autovacunas o la D-manosa en la prevención de las recurrencias es limitado y controvertido.