Resum
El dolor lumbar és una patologia molt freqüent en el nostre medi que requereix una gran quantitat de recursos.
L’exercici físic és l’eina que ha demostrat millors resultats i, per tant, és el pilar al voltant del qual s’ha d’optimitzar
l’abordatge del problema de salut, sempre des d’una perspectiva multidisciplinària entre diferents professionals
sanitaris. La teràpia cognitivoconductual i la rehabilitació multidisciplinària també es poden considerar, juntament amb l’exercici, en el dolor lumbar crònic quan la resposta a l’exercici és inadequada.
Amb un efecte de lleu a moderat, els antiinflamatoris no esteroidals són els medicaments recomanats per al
tractament del dolor lumbar agut i crònic quan no s’ha respost al tractament no farmacològic. En els pacients
que no els poden prendre, el paracetamol o el metamizole podrien ser una alternativa. Els opioides febles i els
relaxants musculars d’acció central queden reservats per a casos molt seleccionats en dolor lumbar agut. Cal
que els tractaments siguin amb la dosi mínima útil i durant el menor temps possible.
Els opioides forts, les benzodiazepines, els corticoesteroides sistèmics, els antidepressius, els antiepilèptics, els
AINE tòpics i la lidocaïna tòpica no han demostrat un benefici clínicament rellevant en el dolor lumbar i no se’n
recomana l’ús.
En alguns casos concrets, refractaris al tractament multidisciplinari, es poden plantejar tractaments invasius/
quirúrgics.
Paraules clau
Dolor lumbar; Atenció primària; Activitat física; Antiinflamatoris no esteroidals
Citació recomanada
de Pablo Márquez B, Marrero Álvarez P. Dolor lumbar: quin és l'abordatge recomanat?. Butll Inf Ter. 2021 Maig;32(4):21-31.
Audiència
Professionals
Empreu aquest identificador per citar i/o enllaçar aquest document
https://hdl.handle.net/11351/6677Aquest element apareix a les col·leccions següents
- DS - Articles científics [346]
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: