Dolor lumbar: quin és l'abordatge recomanat?

Abstract

El dolor lumbar és una patologia molt freqüent en el nostre medi que requereix una gran quantitat de recursos. L’exercici físic és l’eina que ha demostrat millors resultats i, per tant, és el pilar al voltant del qual s’ha d’optimitzar l’abordatge del problema de salut, sempre des d’una perspectiva multidisciplinària entre diferents professionals sanitaris. La teràpia cognitivoconductual i la rehabilitació multidisciplinària també es poden considerar, juntament amb l’exercici, en el dolor lumbar crònic quan la resposta a l’exercici és inadequada. Amb un efecte de lleu a moderat, els antiinflamatoris no esteroidals són els medicaments recomanats per al tractament del dolor lumbar agut i crònic quan no s’ha respost al tractament no farmacològic. En els pacients que no els poden prendre, el paracetamol o el metamizole podrien ser una alternativa. Els opioides febles i els relaxants musculars d’acció central queden reservats per a casos molt seleccionats en dolor lumbar agut. Cal que els tractaments siguin amb la dosi mínima útil i durant el menor temps possible. Els opioides forts, les benzodiazepines, els corticoesteroides sistèmics, els antidepressius, els antiepilèptics, els AINE tòpics i la lidocaïna tòpica no han demostrat un benefici clínicament rellevant en el dolor lumbar i no se’n recomana l’ús. En alguns casos concrets, refractaris al tractament multidisciplinari, es poden plantejar tractaments invasius/ quirúrgics.

El dolor lumbar es una patología muy frecuente en nuestro entorno, que requiere una gran cantidad de recursos. El ejercicio físico es la herramienta que ha mostrado mejores resultados y por tanto, es el pilar sobre el cual se debe optimizar el abordaje de este problema de salud, siempre desde una perspectiva multidisciplinar entre diferentes profesionales sanitarios. La terapia cognitivo conductual y la rehabilitación multidisciplinar también se pueden valorar, junto con el ejercicio en el dolor lumbar crónico, cuando la respuesta al ejercicio es inadecuada. Con un efecto de pequeño a moderado, los antiinflamatorios no esteroideos son los medicamentos recomendados para el tratamiento del dolor lumbar agudo y crónico cuando ha fracasado al tratamiento no farmacológico. En los pacientes en los que no se consideran apropiados, el paracetamol o el metamizol podrían ser una alternativa. Los opioides débiles y los relajantes musculares de acción central quedan reservados para casos muy seleccionados en dolor lumbar agudo. Es necesario que el tratamiento farmacológico se administre con la dosis mínima útil y durante el menor tiempo posible. Los opioides fuertes, las benzodiacepinas, los corticosteroides sistémicos, los antidepresivos, los antiepilépticos, los AINE tópicos y la lidocaína tópica no han demostrado un beneficio clínicamente relevante en el dolor lumbar y no se recomienda su uso. En algunos casos concretos, refractarios al tratamiento multidisciplinar, se podrían plantear tratamientos invasivos/quirúrgicos.